| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 19 d'octubre de 2019


dimarts, 1 de juliol de 2008
>

El Gironès és la comarca amb el millor nivell de salut, educació i economia

Segons un informe, el Pla de l'Estany i el Baix Empordà són les menys ben situades a la demarcació

EDUARD BATLLE. Girona
El Gironès és la comarca amb millors indicadors de la demarcació quan es valora el conjunt de desenvolupament humà sostenible en els paràmetres de salut, educació i economia. Segons un estudi de la Càtedra Unesco de la Universitat de Girona, les comarques costaneres tenen valors inferiors a les de l'interior i, en global, totes les comarques gironines, excepte el Gironès, presenten resultats menors que els del conjunt de Catalunya. L'informe ha valorat el període del 2001 al 2005, durant el qual s'ha demostrat que la demarcació ha evolucionat positivament, tot i que l'educació representa el pitjor percentatge del global.


«No és cap avantatge viure fins als 90 anys en una societat avançada si no tens unes mínimes garanties de desenvolupar-te per poder gestionar una vida lliure», va concloure ahir Jordi de Cambra, director de la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible de la UdG, durant la valoració de l'estudi. La càtedra ha recollit els indicadors de tres àmbits com ara la salut, l'educació i l'economia per tenir una referència del desenvolupament humà de les comarques gironines. I la valoració és que, segons De Cambra, «serveixi per detectar desequilibris i per poder orientar les planificacions públiques dels polítics». Els autors de la cerca de dades s'han basat en el període del 2001 al 2005 perquè «encara no hi ha dades del 2006, tot i que aviat es presentaran».

L'investigador Ivan Prudkin, membre de la cambra i autor de l'estudi, va destacar el Gironès com la comarca de referència (0,930) però va lamentar que el conjunt de la demarcació (0,908) està per sota de la mitjana de Catalunya (0,913). «Un bon desenvolupament econòmic, com podem tenir a la costa, no implica un desenvolupament eductiu», va expressar Prudkin, que hi va afegir: «A les comarques del litoral ens hauríem de plantejar quin tipus de desenvolupament humà volem. I no és un problema només nostre sinó a tots els territoris on s'implica el turisme.»

Durant el període del 2001 al 2005 contrasta la primera posició del Gironès, amb l'última del Pla de l'Estany, i destaca la progressió del Ripollès, que ha passat de ser la setena comarca el 2001 fins al tercer lloc del 2005. En el global de la demarcació, els autors de l'estudi destaquen que l'esperança de vida de Catalunya és un dels factor que dóna més bons registres, en detriment dels altres dos paràmetres. Per contra, és l'educació l'apartat que representa el pitjor percentatge del total i, especialment, a la comarca de la Selva.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un nou observatori

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.