| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 17 d'octubre de 2019


dimarts, 1 de juliol de 2008
>

El dia de la dignitat

Potser més que celebrar el dia de l'orgull gai s'hauria de parlar de la dignitat de totes les persones al marge de la seva orientació sexual. Encara hi ha qui ho considera una patologia que s'hauria de corregir, i provoca «bullying» escolar

tribuna
Psicòloga clínica


CLARA ESQUENA I FREIXAS..

El dia 28 de juny es va celebrar el Dia Internacional de l'Orgull LGBT (lesbiana, gai, bisexual i transsexual). El terme emprat en anglès, gay pride, s'ha traduït com a ‘orgull gai', tot i que s'ha assenyalat que la traducció més adient potser seria ‘dignitat' perquè fa referència a la dignitat intrínseca que tenim tots els éssers humans, que no s'hauria de veure qüestionada per l'orientació sexual. L'origen de la festivitat va tenir lloc el 28 de juny de 1969, a Nova York, arran dels disturbis del bar d'ambient Stonewall Inn, en el qual va irrompre la policia, i va arrestar i va maltractar sistemàticament els clients. La resistència del col·lectiu gai, en aquest moment històric, es considera l'inici de l'alliberació homosexual.

La imatge que té la ciutadania de la celebració és més aviat carnavalesca. Val a dir que no totes les persones del col·lectiu LGTB estan d'acord amb aquesta vessant de la jornada. Malgrat que en respecten l'expressió més «plumífera», consideren que no deixa de ser una perpetuació dels estereotips de sempre, que no afavoreixen la normalització social. Es tracta d'un fenomen prou present en els mitjans de comunicació, on se solen representar els homosexuals com a boges histriòniques o les lesbianes com a dones rudes i masculinitzades. Pel que fa als transsexuals, queden reduïts, gairebé en tots els casos, a una mena de freaks de tercera categoria.

Avenços insuficients En els darrers temps, al nostre país, s'ha avançat significativament pel que fa als drets del col·lectiu LGTB. Això ha fet que moltes persones d'altres països, com ara Itàlia, contemplin Espanya com un paradís de tolerància i llibertat. Malgrat tot, en la meva opinió, en matèria de prejudicis socials ens trobem, si fa no fa, com abans que apareguessin les lleis del matrimoni i l'adopció. Fa quatre dies, sentia dir a una persona del meu poble, aparentment culta i educada, que no comprenia com els homosexuals podien ocupar càrrecs de responsabilitat en una empresa, si era ben sabut que eren incapaços d'exercir cap professió de manera competent. Va ser impossible fer-li entendre que l'orientació sexual no té res a veure amb les aptituds laborals. De segur que molts de vostès també escolten expressions homòfobes a la seva quotidianitat, les quals, lamentablement, s'acaben acceptant amb plena normalitat.

També m'agradaria apuntar que, dins del món de la psicologia, encara hi ha professionals que consideren que l'homosexualitat és una patologia o desviació que s'hauria de «curar» o «corregir», tot i que la comunitat científica hagi descartat completament aquesta visió discriminatòria. És una actitud que no només no afavoreix la recuperació del pacient, que pot consultar per problemes familiars, per exemple, sinó que pot provocar-li una angoixa afegida. De la mateixa manera, encara és ben present el bullying escolar que té com a motiu la mofa a l'orientació sexual. Potser caldria que la reflexió al voltant d'aquestes realitats tingués més cabuda en el dia de l'orgull, perquè encara queda molta feina per fer.

Malgrat tot això exposat, tampoc s'hauria de caure en una visió simplista ni de victimització. Considero igualment interessant posar en relleu que molts dels prejudicis que existeixen entre els heterosexuals, es reprodueixen dins del col·lectiu LGTB. Hi ha homosexuals que són obertament misògins o lesbianes que rebutgen sistemàticament tot allò que vingui d'un home. També n'hi ha que consideren que tots els aspectes vinculats amb l'heteromón fan pudor de convencionalisme i vulgaritat. Paral·lelament, hi ha heterosexuals que manifesten haver-se sentit exclosos pel fet de no pertànyer a una determinada orientació sexual.

Personalment, encara que no resulti gaire popular, crec que aquest fet també s'hauria de valorar en aquesta diada festiva, de la qual hauria de formar part tota la ciutadania. Que jo sàpiga, la capacitat d'estimar, respectar-se i crear vincles afectius saludables no és patrimoni exclusiu de cap col·lectiu concret, sigui quin sigui. Penso que valdria la pena que tots i totes, bisexuals, transsexuals, transvestits, lesbianes, heterosexuals i homosexuals, ho tinguéssim ben present.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.