| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 21 de febrer de 2020


dilluns, 30 de juny de 2008
>

Hereu complirà la tardor vinent la promesa de gestionar la ciutat des dels 73 barris

L'Ajuntament impulsarà una mesura de govern per enfortir els districtes i determinar els equipaments de cada territori

VICENÇ PLANELLA. Barcelona
El bipartit que presideix Jordi Hereu està treballant per presentar a la tardor una mesura de govern, anomenada «els barris de Barcelona», que ha de concretar un dels grans eixos programàtics anunciats per a aquest mandat per l'alcalde de Barcelona: gestionar la ciutat des de la proximitat als ciutadans. El pla té un doble component. D'una banda, es tracta d'adaptar el gros de la planificació de l'Ajuntament, en especial pel que fa a tota mena d'equipaments, a les 73 unitats territorials en què s'ha dividit la capital. De l'altra, s'enfortiran els mitjans humans i pressupostaris dels deu districtes perquè puguin impulsar amb rapidesa les solucions específiques que necessita cada barri. L'objectiu final és garantir la cohesió social aplicant polítiques de «microescala».


+ El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, a l'esquerra, i Jordi Hereu, en el decurs d'un ple a l'ajuntament de Barcelona. Foto: R. L.

«De la Barcelona dels barris als barris de Barcelona.» Amb aquestes paraules, el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, ha sintetitzat el propòsit de l'equip de govern de dotar de contingut, gairebé dos anys després de la seva aprovació en sessió plenària al desembre del 2006, la divisió de la ciutat en 73 unitats territorials. A partir de la tardor, per mitjà d'una mesura de govern que s'oficialitzarà a l'octubre o al novembre, a les línies dibuixades sobre el mapa de la ciutat s'afegirà una planificació d'actuacions i una estructura administrativa amb voluntat de ser un comú denominador per a tots els barris. La filosofia d'aquesta important transformació és, segons ha indicat Martí, aplicar una gestió de «proximitat» que permeti garantir la cohesió social en el conjunt de Barcelona: «Per dir que la ciutat està cohesionada, ho hem de poder dir als 73 barris. Posarem la lupa molt avall i molt fina.»

Més enllà de la declaració d'intencions, la mesura de govern que estan estudiant els responsables del consistori es desenvolupa en dos processos paral·lels. El primer afectarà els barris i el segon les entitats superiors que els agrupen: els tradicionals deu districtes. Pel que fa a les viles petites, tot i la seva heterogeneïtat en extensió i en nombre d'habitants, l'objectiu del bipartit és establir una llista dels serveis mínims que requereixen per satisfer les necessitats dels veïns, des de centres cívics fins a casals, residències de gent gran, mercats o eixos comercials, punts d'atenció a les dones, festes majors o estacions de Bicing. Martí ha detallat que això implicarà revisar tots els plans sectorials d'equipaments de la ciutat, per aplicar-los sobre la base de 73 unitats –llevat d'algunes excepcions–, i que l'administració, juntament amb els veïns de cada barri, elabori una mena de plans estratègics o de futur que haurien d'estar redactats entre el 2009 i el 2010 per poder-los aplicar en el pròxim mandat municipal: «D'aquí al final de mandat, el comissionat de Participació, amb la regidoria de districte, ha de tenir enllestits aquests documents.» Respecte als plans sectorials d'equipaments, l'Ajuntament ja fa temps que treballa internament i en col·laboració amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per adaptar-los al que Martí anomena polítiques de «microescala».

Al mateix temps, es volen enfortir els mecanismes de participació ciutadana, constituint consells, i dotar els barris d'una petita estructura política i administrativa que implica que tinguin consellers de districte assignats, així com un tècnic municipal dedicat als seus problemes específics. «Això no voldrà dir que creem 73 petits ajuntaments», ha matisat Martí, que també ha descartat que el consistori obri oficines de representació a cada barri per acollir els consellers dels partits, els tècnics de l'administració o noves oficines d'atenció ciutadana: «S'aprofitaran els centres cívics o els casals.» Malgrat això, la voluntat d'apropar l'estructura municipal al graó més pròxim als ciutadans sí que pot comportar alguna curiosa innovació tecnològica, que s'està estudiant. Aquest és el cas de la possible implementació en indrets referencials de cada barriada d'una mena de quiosc informatitzat des d'on es puguin solucionar tràmits i gestions administratives.

Més enllà del reconeixement dels barris com a peça participativa que ha de determinar les actuacions del govern de la ciutat, els consells de districte mantindran el seu paper referencial d'ens descentralitzat de l'Ajuntament, tot i que durant el primer semestre de l'any vinent també seran sotmesos a un procés de replantejament de les seves funcions. «No es revisaran les competències, sinó les estructures de gestió. Tocarem els mitjans i l'organització», ha avançat el primer tinent d'alcalde. A tall d'exemple, Carles Martí ha reconegut que s'haurà d'analitzar el sentit de les audiències públiques que es convoquen cada dos mesos als districtes per no generar duplicitats innecessàries amb els futurs consells de barri. El plantejament del bipartit implica incrementar les dotacions pressupostàries i els recursos humans de les delegacions als districtes, precisament perquè sobre elles recaurà el pes d'aconseguir que els 73 barris disposin de tots els elements per esdevenir –com es va comprometre Hereu– unitats «on la gent es troba a gust».



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Aprofitar la reforma electoral de Zapatero

>Hereu aplicarà a la tardor un pla per gestionar la ciutat des dels barris

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.