| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 18 d'octubre de 2021


dissabte, 7 de juny de 2008
>

El Baix Aragó i el Matarranya reclamen el seu Xerta-Sénia



GUSTAU MORENO. Calaceit

Els alcaldes de dotze poblacions del Baix Aragó i el Matarranya, així com els responsables de cooperatives, almàsseres i sindicats agraris, han reclamat un bombament de les aigües de l'Ebre per crear «regadius socials» en una superfície que oscil·laria entre les 14.000 i les 26.000 hectàrees. Aquesta va ser la principal conclusió d'una reunió que van celebrar dimecres passat a Calaceit, convocats per la Diputació de Terol. Segons publicava ahir el diari Heraldo de Aragón, per fer aquesta zona de regadiu caldria una concessió d'aigua de l'Ebre d'entre 20 i 30 hectòmetres cúbics. Com a primera mesura, els assistents a la reunió van acordar crear una comissió tècnica per impulsar el projecte de regadiu, que en cas d'aprovar-se seria més important que el reg del canal Xerta-Sénia. Aquest projecte preveu regar unes 16.500 hectàrees del Baix Ebre i del Montsià, amb una concessió d'aigua de 72 hectòmetres cúbics anuals i un cabal punta de 10 metres cúbics per segon, molt per sota del que demanen ara el Baix Aragó i el Matarranya, que consideren que la creació d'un regadiu social és la solució definitiva per a l'agricultura de la zona. El primer objectiu de la comissió serà aconseguir una reunió amb el conseller d'Agricultura d'Aragó, Alfredo Boné, i amb el president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), José Luis Alonso, per presentar-los el projecte i analitzar els terminis.

Ahir, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va assenyalar que les notícies que arriben des del Baix Aragó i el Matarranya són «preocupants». Segons Tomàs, «ara ja s'ha obert la veda per demanar aigua de l'Ebre, ja que els regants han vist que amb les concessions i els drets d'ús es pot negociar i aconseguir obres a canvi». Tant Tomàs com el membre de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Pedro Arrojo, van dir que, abans de parlar de transvasaments i autoritzar nous regadius, caldria fixar el cabal ambiental dels rius.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El Roine pot arribar per mar

>El transvasament ja és paper mullat

>La PDE creu que la interconnexió «només s'ha ajornat»

>Un tècnic d'aigua de l'ONU atribueix la crisi de Barcelona a la mala gestió

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.