L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; l'alcalde de la Jonquera i president del Consorci del MUME, Jordi Cabezas; la directora científica d'aquest museu, Anna M. Garcia, i el pedagog i catedràtic d'Història de l'Educació de la Universitat de Girona, Salomó Marquès, van ser els encarregats ahir de presentar públicament la documentació i els objectes que la filla de Miquel Santaló els havia donat. L'emoció de Marquès va ser visible en més d'una ocasió, sobretot tenint en compte que va ser ell mateix que va dur la maleta des de Guadalajara fins a Girona, sense deixar-la ni un sol moment, duent-la a sobre dins l'avió. Però no n'hi havia per a menys. La maleta contenia documents històrics i personals com ara l'agenda amb les adreces de polítics catalans com Lluís Companys i Josep Irla, els títols acadèmics obtinguts per Santaló i la seva dona, els passaports i els documents per tramitar l'exili primer a l'Estat francès i després a Mèxic. Però a part d'aquests, també hi havia objectes especials i significatius. Una petita bandera catalana firmada pel mateix Santaló, Josep Irla, Ferran Soldevila i Frederic Escofet, a més de dos noms més que no s'havien identificat encara.

Un altre objecte curiós i representatiu és un tovalló que va guardar Santaló del sopar d'homenatge, del 20 de setembre de 1933, quan va marxar de Girona per incorporar-se al govern estatal d'Alejandro Lerroux com a ministre de Comunicació.

L'HOME
Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, 1887-Guadalajara –Mèxic–, 1962), va ser alcalde de Girona del 1931 al 1933, també va ser Diputat al Congrés, ministre de Comunicacions i conseller delegat del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix va col·laborar com a articulista polític i de temes locals al diari El Autonomista. El 1919 va ser un dels fundadors del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), del qual va ser vicepresident el 1924. També va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931. L'1 de febrer del 1939 va assistir a l'última sessió de les Corts republicanes, celebrada a Figueres, i tot seguit va marxar a l'exili, primer a França i a partir del 1942, a Mèxic. També va ser autor de diversos llibres i manuals de geografia i va tenir diversos càrrecs vinculats a la seva faceta de mestre i pedagog.