Dosis d'antiprovincianisme. Així es titulava aquest primer debat del cicle Pla contra pla, que continuarà dimecres vinent amb una conversa amb Jaume Balagueró. Segons Àngel Quintana, historiador del cinema i crític d'El Punt, Albert Serra, Isaki Lacuesta i Pere Vilà tenen en comú «l'antiprovincianisme i la radicalitat del gest». «Mai no he pensat, ni en el cinema ni en la vida, en aquests termes: local, global... A mi m'és ben igual rodar una pel·lícula aquí o en qualsevol altre lloc. No crec en l'existència de cinemes nacionals, sobretot perquè cada vegada hi ha una comunicació més fluïda entre cineastes internacionals», va dir Isaki Lacuesta (Cravan vs. Cravan, La leyenda del tiempo). «Jo no hi estic d'acord, perquè crec que no podria fer una pel·lícula sense la gent d'aquí i sense unes certes arrels folklòriques gironines i catalanes. La majoria d'autors que m'agraden fan pel·lícules dels llocs d'on vénen i amb gent que coneixen», va replicar Albert Serra (Honor de cavalleria, El cant dels ocells), acostumat a treballar amb actors no professionals del Pla de l'Estany. I Pere Vilà (Pas a nivell) es va sumar a aquesta segona línia: «Pots trobar bones històries sense sortir de casa. Jo em sento més còmode fent les coses aquí, perquè m'identifico més amb la gent del meu voltant i també perquè, quan fas les coses sense tenir ni un duro, és més fàcil rodar aquí que no pas a Austràlia.»

«Tots tres som diferents, però compartim el fet que preferim treballar sense guió i d'una manera més lliure», va afegir Lacuesta. També tenen en comú els problemes per finançar les seves pel·lícules, arriscades i minoritàries. Serra va remarcar que la televisió pública està deixant de finançar aquest tipus de cinema, amb l'excepció positiva de Televisió de Catalunya. «Potser aquesta és la clau que a Catalunya encara hi hagi cineastes emergents», va proposar Serra.