Honorable conseller:

La paisatgista alemanya Helga Kurrle decidí crear a Fonteta, fa trenta anys, un jardí botànic, els Jardins de l'Empordà, preferint aquest indret a altres llocs de la Provença i la Toscana. La senyora Kurrle féu l'elecció captivada per l'entorn alhora senzill i privilegiat del Mas Patiràs, el nom tradicional de la masia, situat damunt d'una suau ondulació de la plana baix-empordanesa, a tocar de les Gavarres.

Al voltant del mas bastí les quatre hectàrees i mitja de jardins de tipus anglès que conformen el botànic com una continuació de l'entorn paisatgístic de la contrada: la natura domesticada que constitueix el jardí botànic es conjuga i perllonga sobre les vinyes que l'envolten, els camps i la serra de les Gavarres.

La construcció de la variant de la Bisbal pot comportar, ras i curt, la destrucció del jardí botànic o, indirectament, pot causar-li un perjudici irreparable.

I ens adrecem directament a vós, senyor conseller, perquè (fora del vostre enrocament entorn de l'opció sud de la variant) heu demostrat un coneixement força aprofundit de la problemàtica de la variant, molt per sobre de l'àmplia literatura que s'ha generat, i creiem que nosaltres, escadussers saludats vostres (no ens trobem pas en cap de les altres categories planianes d'amics ni de coneguts), estem en condicions de posar de manifest certes evidències, algunes qüestions noves i altres omeses o tal vegada silenciades:

1.- Vagi per davant que l'opció nord és la més lògica, perquè té un traçat més recte i curt, i és la menys ecològicament perjudicial (o més ecològicament sostenible, com es vulgui dir).

Cal reconèixer que els detractors d'aquesta opció fa temps que treballen força i bé, vetllant naturalment pels seus interessos. Constitueixen un poderós lobby. Queden lluny els temps que la propietat del Castell d'Empordà pidolava a l'alcalde de la Bisbal la construcció d'un nou pavelló de l'hotel sobre el penya-segat de la plana del Remei que, al fer-se una realitat, ha contaminat visualment tota la plana. Per altra banda, les –diguem-ne peculiars– pràctiques de la direcció de l'hotel, encaminades a captar signatures, no fan res més que restar credibilitat als detractors de l'opció nord. Altrament, la incidència del traçat nord de la variant sobre els Clots de Sant Julià és, literalment, nul·la. En aquest sentit, produeix vertigen la immillorable connectivitat política de l'associació Sos Empordanet, que en un temps de rècord Guinness, ha aconseguit, sense el concurs i malgrat l'oposició dels ajuntaments implicats i del Consell Comarcal, la inclusió de la zona dels Clots en el conjunt arqueològic d'Ullastret, i la declaració pel Departament de Cultura com a bé cultural d'interès nacional (3 d'octubre del 2006), en una decisió tècnicament i arqueològica controvertida. Confiem que la vostra intel·ligència i honorabilitat evitin la seducció d'uns arguments tan magres.

2.- L'opció sud de la variant porta causa en un planejament director de fa vint-i-cinc anys, que preveia un traçat molt semblant al que, anys després, ha esdevingut una realitat amb l'anomenada «minivariant» i és una prova evident de la pervivència en el sí de l'administració de molts projectes, nascuts amb improvisació i sense estudis seriosos que els avalin, però que perviuen a governs i règims i tiren endavant encara que representin una barrabassada. No cal insistir que aquesta opció de la variant és més llarga i tortuosa que la nord. Si el destí de la carretera C-66 és creuar el Ter pel terme de Bordils i desembocar a la nacional II prop de Medinyà, no s'hauria de parlar d'anella de les Gavarres, sinó més pròpiament de la «mitja anella de les Gavarres», i semblaria estar dintre de la lògica més elemental que, com abans millor, se segueixi un traçat més recte, que és el que proporciona l'opció nord de la variant que, endemés, connecta millor amb l'Alt Empordà per la carretera de Figueres i amb Torroella de Montgrí i Pals per Canapost. El túnel per les Gavarres entre Cassà i Sant Sadurní no és altra cosa que una utòpica il·lusió d'un conegut cronista de la zona.

Ara bé, cal ser realistes i reconèixer que és molt difícil competir amb els partidaris de l'opció sud, a l'entorn de la qual (per dir-ho d'allò més suau i correcte) s'han anat concentrant propietats, conjugant destins i forjant complicitats, especialment polítiques. Encomanem una recerca en el Registre de la Propietat per constatar-ho?

Per altra banda, és una perversió esperar que l'opció sud de la variant limiti l'urbanisme de la Bisbal, quan no s'ha d'oblidar que fonamentalment afecta el territori de les poblacions de l'entorn. Endemés, fer barris prop de les variants constitueix un magre urbanisme, de tall quasi tercermundista: les zones residencials han d'estar naturalment ben comunicades, però fonamentalment han de ser tranquil·les, com ho demana la seva essència.

3.- Que la variant sud afecta més pobles, especialment a Fonteta, és també una evidència de la qual s'ha parlat molt. Però tothom ha omès, fins i tot els detractors de l'opció sud, dues dificultats afegides que presenta aquesta opció:

a.- L'eixamplament de la zona industrial de Forallac, que en aquests dies gloriosos s'afanyen a ampliar, formalment legal, deriva d'una requalificació a la carta. Cal preguntar-se on s'ha ficat la Comissió Provincial d'Urbanisme en la seva tasca de preservar el territori si la variant havia de passar justament per aquest lloc. El departament pagarà l'expropiació a preu de zona industrial o projectarà la variant per la immediata zona rústega?

b.- El traçat sud de la variant, afegit a l'ampliació en curs de la zona industrial, pot malmetre directament o indirecta el jardí botànic. Igual o pitjor perjudici pot causar-li si s'opta per la publicada tesi de situar la variant sud en plenes Gavarres i aprofitar les desforestacions (a parer del mateix cronista) per plantar-hi vinyes… d'una minsa qualitat (afegim nosaltres) per les emissions de CO2 i altres gasos contaminants dels vehicles.

Per damunt de totes les enceses proclames paisatgístiques dels partidaris d'una o altra opció, posem damunt de la taula la realitat del magnífic jardí botànic que creà Helga Kurrle. Preservar-lo no sols comporta també el manteniment d'una zona d'especial valor paisatgístic, sinó que implica endemés salvar un jardí botànic. Val la pena aconseguir la seva pervivència. Seria molt greu que l'administració l'oblidés. Tingueu-lo en compte, senyor Conseller.

I per acabar, dos desitjos:

Un de tan simple com difícil d'aconseguir: que els tècnic puguin acabar els seus informes amb independència i llibertat. És possible?

I vós, senyor conseller, fugiu d'apriorismes i resolgueu amb prudència, servant la veritat i la justícia.