| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 27 de gener de 2022


diumenge, 27 d'abril de 2008
>

Cap pometa té el pomer

Els pagesos del Baix Ter, que fa anys que s'especialitzen en el sector de la poma, veuen com el govern no els garanteix l'aigua que necessiten per regar i els perilla la collita

Els camins de la sequera

ORIOL MAS. Gualta

+ Plantació de pomers a Gualta, en època de floració. Foto: O.M.

«Nou pometes té el pomer, de nou una, de nou una; nou pometes té el pomer, de nou una en caigué.» Així comença la popular cançó infantil, que acaba amb l'estrofa «cap pometa té el pomer...». Una lletra innocent, però cruel si algú s'atreveix a xiular-la aquests dies pel Baix Ter. Perquè descriu la situació en què es troben els pagesos, que han anat veient com el govern els rebaixava progressivament l'aigua que necessiten per regar, fins a deixar-los gairebé sense. En Francesc Fuster, un pagès de Gualta, ens ensenya un dels canals que es fan servir per desviar aigua del Ter cap als camps. Fa un metre d'alt aproximadament, i el cabal que porta el riu és tan poc que pel canal –situat a nivell– no hi circula ni un pam d'aigua.

Conduir aquests dies per qualsevol de les carreteres que creuen el Baix Ter, de l'Escala a Pals, és gairebé un continu de pomers en floració, que semblen aliens al que els espera. D'aquí a 15 dies comença la temporada de reg dels fruiters, i ara per ara no hi ha garantides més de quatre gotes. Les pluges d'aquests dies no fan res més que allargar el que pot ser una agonia per a moltes d'aquestes plantes, que ara començaran a necessitar aigua de veritat coincidint amb el naixement de la fruita. Una temporada que s'allargarà fins al setembre i l'octubre. A més, es dóna la circumstància que les que més poden patir són les plantacions on s'han modernitzat els sistemes de rec amb microespersors i el gota a gota, perquè les arrels agafen l'aigua de la superfície i no del subsòl. Aquesta és només una de les contradiccions que han de viure els pagesos del Baix Ter. Una altra és que aquesta sequera els arriba en un moment en què estan en ple pla de reconversió, per modernitzar les plantacions i adaptar-se a les noves necessitats del mercat. Molts propietaris han plantat pomers nous els últims anys, uns arbres que encara estan creixent i als quals la manca d'aigua els pot marcar per tota la vida. Els més joves, fins i tot, podrien morir. I és que el Baix Ter s'ha especialitzat en pomers, i això els ha permès professionalitzar-se i ser competitius. Han aconseguit una IGP (Indicació Geogràfica Protegida) i exporten arreu d'Europa, com ara als populars supermercats Tesco britànics. Però la gran contradicció és no tenir aigua per regar quan són al costat del riu. L'ACA només els ha pogut garantir uns mínims cabals provinents de pous i depuradores. Fuster adverteix que això pot representar la pèrdua de centenars de llocs de treball: «Som els únics a qui ens han restringit l'aigua.» I es fa la pregunta: «Estan disposats a perdre l'agricultura gironina?»



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Aigua al Llenguadoc-Rosselló

>Entre els rius grans i nuclearitzats

>Túnel de 4 km al Pertús

>Un informe francès diu que Catalunya vol el Roine per covardia de no optar per Rialb

>Els arrossaires plantaran en sec

>Un transvasament sense matisos

>Castelló ha reduït el consum d'aigua més d'un 10% el primer trimestre

>El club nàutic del Port de la Selva fa una campanya perquè s'estalviï aigua

>ERC dóna el vistiplau a ampliar la conducció d'aigua de l'Ebre

>El transvasament del Roine preveia portar 630 hm³ anuals i costava 2.530 milions

>Reduir en 10 m³/s el que es gasta al regadiu

>Mas diu a la Terra Alta que molta gent de les Terres de l'Ebre se sent «enganyada» pel govern

>ERC creu que la bidireccionalitat de l'aigua comporta ampliar la conducció fins a Cunit

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.