Eren les cinc de la tarda i el carrer Sant Francesc, en ple centre de Tarragona, estava tallat al trànsit per la Guàrdia Urbana i vigilat per dotacions d'antiavalots. El conseller Baltasar i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, van venir ahir així de protegits a explicar als representants dels ciutadans del Camp i de l'Ebre les bondats del transvasament d'aigua cap a Barcelona. Una mostra de nerviosisme i inseguretat que no fa res més que augmentar la desconfiança, la feblesa del decret i que aprofundeix en les errades de comunicació d'aquest govern al llarg de tota la crisi.

La reunió ha estat convocada a corre-cuita i amb un cert secretisme: feia dies que se'n tenia coneixement, però ningú al govern en confirmava res de res, ni a mitjans ni a polítics locals. Segurament perquè la fotografia desitjada era la del govern explicant, amablement, com eixugarà aquestes terres. De cap manera s'ha volgut facilitar la legítima convocatòria de mobilització a Unió de Pagesos, que malgrat això allà han estat, amb la sal en una mà i el desig de diàleg a l'altra. Molts mitjans hi han plantat unitats mòbils, càmeres i redactors. Podríem dir que quasi en va, perquè el conseller ha increpat fotògrafs –a algun l'ha agafat suaument per la camisa perquè sortís de la sala on havia estat convidat–. Després de tres hores esperant respostes als grans interrogants que tenen plantejats alcaldes, presidents de consells comarcals, pagesos i altres ciutadans, ha acceptat sis preguntes en català per, ràpidament, passar a les preguntes en espanyol. I en vista de la insistència dels dubtes, Baltasar ha conclòs la roda de premsa a peu dret: «Prou, vosaltres estaríeu fent preguntes fins demà.» I fins demà passat, si amb això poguéssim fer saber un tou d'interrogants que han quedat sense resposta després d'una reunió que només ha servit per explicar el mateix que, al matí, ja havia dit el govern espanyol.