| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 15 de juny de 2021


dissabte, 19 d'abril de 2008
>

Shakespeare, sí, però on!

Mataró proposa que l'escenari per al seu primer festival sigui una magnífica torre mig amagada als afores de la ciutat, en un indret poc conegut i on es difícil accedir

la contra

TERESA MÁRQUEZ.

El consistori de Mataró donarà suport a la Fundació Privada Festival Shakespeare i la ciutat serà el marc de la major part de la programació, a la masia Can Ribot, «l'espai emblemàtic que el festival requereix», segons es destaca en una nota de premsa feta per l'organització. Definició d'emblemàtic: «Adjectiu que s'aplica a qualsevol element característic que serveix per evocar i identificar una marca i que forma part del seu patrimoni.» Davant l'anunci i les perspectives que s'obrien sobre el nou escenari on el mes de juliol es veuran els millors espectacles del geni bard a la capital del Maresme, vam decidir fer-hi una ullada. El dia no hi convidava massa. Plovia per primer cop en molt temps i ho començava a fer amb gust. Però la temptació era massa gran. Calia comprovar per un mateix si la nova seu del festival superava la masia de Can Ratés de Santa Susanna, definida en el seu moment com l'indret ideal per representar-hi qualsevol obra de Shakespeare.

El temps advers no ens atura en la nostra expedició. De fet, anem una mica perduts perquè no hem trobat massa indicadors ni massa fiables per saber on carai s'aixeca una casa tan magnífica. Les consultes fetes als pagesos que treballen a la zona també són infructuoses: no coneixen Can Ribot. Mal senyal, perquè si ningú no sap on para això d'emblemàtic perd pes. Agafem el cotxe i enfilem cap a Vallveric. Deixem enrere el nucli urbà de la ciutat i entrem en una zona que tot just comença a desenvolupar-se urbanísticament i que envolten bonics camps agrícoles. Allò, de lloc cèntric no en té res. Arribem a la rotonda i girem a la dreta, per la carretera de Mata en sentit Sant Andreu de Llavaneres. Ja no queden pisos, tan sols hivernacles i alguna casa aïllada i encerclada per tanques de filferro. Una entrada amb porta de fusta ens fa dubtar que no haguem arribat al destí. Cap rètol ni cartell que ens indiqui si es tracta de la masia buscada. Ens sembla massa petita per ser la seu d'un esdeveniment de tal magnitud. Baixem del cotxe i seguim el tancat fins a donar la volta a la finca. Desistim. Aquesta no és.

La pluja s'anima i tornem al cotxe. Agafem de nou la carretera i seguim cap a la urbanització La Fornenca. Estem a punt d'entrar quan una petita cruïlla ens fa posar en alerta. Des de la rotonda de Vallveric fins aquí el comptaquilòmetres marca 600 metres. Per pura casualitat miro cap a la dreta i descobreixo a pocs metres una tanca on es llegeix amb enormes lletres de metall «Can Ribot». Frenada en sec i gir del cotxe cap al camí de sorra amb solcs profunds per on corre l'aigua. Bé, aquí la tenim... però no la veiem. Només es distingeix el sostre inclinat d'una torre integrada en un edifici més gran. Ens veiem obligats a continuar pel camí feréstec fins a arribar a un dels ponts que creuen l'autopista C-32. Hem de vorejar a peu un terreny costerut per tenir una visió més clara de la masia i, alhora, no trepitjar terreny privat, perquè a l'entrada ja se'ns advertia que hi havia un rottweiler gens amable. Ens aconseguim apropar prou per prendre la imatge que il·lustra l'article. És una estructura magnífica. Una casa de senyors, vaja, d'aquelles que hom reconverteix en restaurant de luxe. Amb les sabates plenes de fang tornem al cotxe i desfem el camí.

A l'entrada de la casa ens fixem que no hi ha prou espai per deixar-hi el cotxe. Greu problema, si es vol obrir la finca al gran públic. Caldrà aplanar el terreny del costat i treure les males herbes per deixar un aparcament en condicions. És evident que la gent no vindrà a peu al festival excepte que s'ho prenguin com una competició olímpica. Parem la vista i l'orella. Des de la casa la imatge del mar i de la ciutat ha de ser espectacular. Se sent piular els ocells... i també la fressa dels centenars de cotxes que passen per l'autopista. Hi ha soroll de motors, a les obres de Shakespeare? Caldrà tenir-ho en compte a l'hora de deixar a punt la sonorització de l'espai. Torna a ploure fort i enfilem cap al cotxe. Em ve a la memòria que a la redacció una companya que és de Mataró em va comentar que no massa lluny d'on hem trobat Can Ribot hi ha una zona que es coneix com a Cul de Món. Ves per on!



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.