Castells va desenterrar ahir la reivindicació de la veu i l'acció pròpia dels diputats del PSC a Madrid, ja defensada anteriorment per l'expresident Pasqual Maragall, o el conseller d'Educació, Ernest Maragall. A tres mesos del congrés del partit i un cop superada la campanya i les eleccions del 9-M, Castells va mostrar ahir, en declaracions a Catalunya Ràdio, el seu posat més exigent amb Rodríguez Zapatero. Li va demanar que «compleixi» perquè «el que ha de veure el senyor Zapatero és que sense els 25 diputats de Catalunya no tindria majoria».
El conseller d'Economia va criticar que no havia sentit «gens» els representants del PSC a la cambra baixa durant la investidura del president espanyol. I, en canvi, hi va contraposar que les decisions dels 25 diputats catalans «es prenguin aquí, a Catalunya», amb una «veu pròpia» que «s'expressi sempre en defensa del país» i mantingui «perfecta sintonia» amb el govern de la Generalitat, que encapçala el primer secretari del PSC, José Montilla.
EL GRUP PROPI COM A OPCIÓ
Sense citar-lo com a condició exclusiva per aconseguir que el PSC tingui més visibilitat al Congrés dels Diputats, Castells sí que va admetre que «tal com va anar el debat d'investidura, el meu pensament evoluciona en la línia de dir que serà difícil que es compleixin aquestes condicions si no hi ha grup propi». Amb vista al congrés del PSC, el conseller va avançar que hi defensaria aquesta opció: «No seré jo qui s'oposi al fet que la conseqüència d'això sigui un grup propi.»
LA «TRADICIÓ» CATALANISTA
Antoni Castells va reivindicar que el corrent catalanista haurà de mantenir el seu pes dins de l'aparell del PSC després de la cita congressual: «Vull creure que tots som conscients que al PSC són necessaris els Celestino Corbacho, les Carme Chacón i els José Montilla», però en «síntesi» amb la «tradició, per no parlar dels noms d'ara, dels Raimon Obiols, els Joan Reventós i els Pasqual Maragall, els Narcís Serra i les Aurèlia Capmany», va afirmar.
ELOGIA CHACÓN I CORBACHO
Malgrat tot això, Castells va confessar que se sent «molt identificat» amb els perfils de la nova ministra de Defensa i el titular de Treball i Immigració. També va reconèixer que es troba còmode i «molt reconfortat» al si del PSC i en el govern de la Generalitat, des d'on prepara la negociació del nou sistema de finançament.
DINS DE TERMINI, I AMB CIU
El conseller vol tancar l'acord econòmic amb l'Estat dins de la data establerta del 9 d'agost: «Ho diu l'Estatut, que està per sobre del President, del govern i, naturalment, del conseller d'Economia i Finances», va justificar.
Castells va insistir que farà «tot el possible» per sumar CiU a la proposta que el tripartit defensarà al govern de l'Estat. Els va demanar «patriotisme» per sumar-se al consens catalanista perquè, en cas contrari, quan la Generalitat negociï a Madrid estaran «perduts».
A CiU, el diputat Antoni Fernàndez Teixidó va celebrar l'oferta de consens llançada pel tripartit, però va posar com a condició per seure a negociar que es respecti el termini que dictamina l'Estatut: «O avancem o ens farem mal, i avançar és tancar un acord abans de l'agost», va dir Teixidó.