Acrollam es fixa en les històries mínimes i quotidianes de la Mallorca d'avui amb la mirada posada en l'universal més que en el particular: «Són gent que té una història petitota, casolana, normal i corrent i els fico en aquesta arca de Noè com una mostra de la biodiversitat humana.»

Fugint de subordinades i metàfores, l'escriptor ha fet un esforç de contenció al més pur estil flaubertià (un autor que ha traduït), al mateix que temps que ha volgut dotar la llengua d'una força electritzant: «La llengo és un espai sensorial a mig camí entre el YouTube i una cançó de Cabrel, Antònia Font o Pascal Comelade.» Els 99 relats (no li agraden els nombres rodons) sorgeixen dels «reservoris» que entreté com ara al bloc Plagueta de Bord. «De 200 històries que tenia n'he escollit 99 i he seguit un procés de destil·lació fins assolir l'Eau d'Acrollam.» Els 500 personatges que habiten a Acrollam (Mallorca al revés) tenen un punt en comú: «Les seves obsessions són les mateixes de sempre, són històries humanes de fracassos, de destruccions personals... la gràcia és que els dono la meva música i la meva història personal i sentiments.» Mesquida proposa no solament una lectura, sinó una cura: «La literatura és com una planta remeiera que pot canviar el món de mica en mica, de manera humil.»