«És irreal, la idea que en anglès arribes a tot arreu; no és creïble, i per molt que dominis l'idioma, qualsevol anglès que ho faci la meitat de bé et passarà a davant.» Pere Agramunt, líder i vocalista de La Brigada, ho va veure clar en ple concert a la sala Apolo. De sobte, allò que cantava li va semblar aliè, sense sentit. I la utilització de la llengua materna va esdevenir un camí sense tornada enrere, perquè va descobrir que no tenia una millor manera de dir les coses que en català. «Vam presentar les cançons del disc davant d'una colla d'amics, i... mai m'havien prestat tanta atenció!», confessa. Tot i així, es desmarquen de reivindicacions polítiques i asseguren que no en faran cap proclama, perquè la normalització ha de ser, precisament, cantar en català.

L'obligació de ser algú (Outstanding Records) és l'àlbum de debut de La Brigada. És pop en estat pur, de melodies amables dominades per la brillantor de les guitarres acústiques i amanides pel so personal de la trompeta i l'harmònica que aporta dosis de folk-rock. Els referents s'han de buscar en el pop britànic clàssic (Ray Davies, Elvis Costello) i en el folk-rock nord-americà de Dylan i Neil Young, i també en els Beatles, i fins i tot en el Serrat dels primers setanta. «Tothom està influenciat, és inevitable fer música com la que has escoltat», apunta Agramunt, que hi afegeix: «El rock català està desprestigiat, i nosaltres ens sentim més a prop de la nova cançó, d'Ovidi i Serrat, que no pas del que s'ha fet en català els darrers deu o quinze anys, en què tothom està molt perdut excepte Lluís Gavaldà.» Així, els de La Brigada buscaran el seu encaix en una escena musical en què se senten còmodes i en què aprecien els treballs de grups com ara Mishima, Mazoni, Sanjosex, Antònia Font, i els «dos últims discos d'Els Pets». La Brigada irromp amb un bagatge previ de dues demos (2005 i 2007) que van obtenir un reconeixement de la crítica especialitzada, i que els van permetre actuar en escenaris de prestigi i ser teloners de bandes com ara The Ladybug Transistor. A més, alguns dels seus membres són organitzadors del festival Faraday, que se celebra cada estiu a Vilanova i la Geltrú (ciutat d'on sorgeix el grup), i que ha assolit un èxit notable en l'àmbit del pop independent. A L'obligació de ser algú, hi han inclòs onze temes, tres dels quals són adaptacions al català de cançons anteriors en anglès. El treball es va gravar amb Pere Serrano als estudis GDM i el va masteritzar a Nova York Fred Kevorkian. La presentació del disc tindrà lloc el 26 d'abril a l'envelat de Vilanova, en un concert que compartiran amb Cris Juanico, i el 27 d'abril, a la sala Heliogàbal de Barcelona. La Brigada són Pere Agramunt (veu i guitarra), Magí Mestres (trompeta i veu), Miquel Tello (baix i teclats), Ricard Parera (bateria) i David Charro (teclats i guitarra).