| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 20 de març de 2019


dijous, 10 d'abril de 2008
>

Setge a les plaques franquistes

L'Ajuntament les retirarà gratuïtament si els veïns ho demanen i estudiarà un per un què cal fer amb els monuments feixistes

DAVID MARÍN. Barcelona
A la ciutat de Barcelona encara hi ha 4.361 plaques amb simbologia feixista a les façanes dels edificis d'habitatge de protecció que va fer el Ministeri de l'Habitatge franquista els anys cinquanta i seixanta del segle passat. L'Ajuntament va anunciar ahir un pla de xoc per retirar-les a partir de la col·laboració de les comunitats de veïns afectades. A totes aquelles que ho demanin, el consistori els retirarà gratuïtament les plaques amb el jou i les fletxes de la Falange, els escuts del règim franquista o altres elements de la dictadura que puguin tenir als edificis. A més d'aquesta iniciativa consistorial, hi ha altres grups que estan retirant-les per la força. Els col·lectius independentistes agrupats a la CAJEI ja n'han arrencat més d'un centenar.



+ Una placa amb el jou i les fletxes en un edifici de l'avinguda Meridiana, ahir a la tarda. Foto: ORIOL DURAN

Durant el segon trimestre d'aquest any l'Ajuntament de Barcelona es dirigirà per carta a les comunitats de veïns dels edificis on encara hi ha alguna de les 4.361 plaques amb símbols franquistes que el consistori té censades a la ciutat. En l'escrit, l'Ajuntament els demanarà l'autorització per retirar, de manera gratuïta, aquestes plaques. L'autorització es pot fer arribar a l'Ajuntament amb un text de resposta que el consistori els adjuntarà a la missiva.

Aquesta és una de les mesures principals que ha decidit impulsar l'Ajuntament sota l'empara de la llei de la memòria històrica, aprovada pel govern de l'Estat durant el darrer tram de la legislatura anterior, i que dóna instruments a les administracions per impulsar la retirada de la simbologia franquista que no tingui un especial interès artístic. Això inclou les plaques que va col·locar el Ministeri de l'Habitatge franquista en els pisos de promoció pública. Les plaques tenen el jou i les fletxes, símbol de la Falange, partit feixista que va ser l'únic permès durant la dictadura. Com que les plaques pertanyen als edificis i aquests són de titularitat privada, l'Ajuntament no les pot retirar si no té el permís dels propietaris.



MÉS A HORTA I NOU BARRIS
De moment, l'Ajuntament n'ha elaborat un inventari exhaustiu. Els districtes on es concentren més plaques són aquells on es van fer més promocions d'habitatge públic en els anys del desarrollismo franquista: Horta-Guinardó i Nou Barris. On menys n'hi ha és a les Corts i a Ciutat Vella. L'any 2005 l'Institut del Paisatge Urbà de Barcelona, llavors a les mans del republicà Jordi Portabella, va encarregar un inventari detallat dels símbols franquistes a la Universitat de Barcelona. Aquell estudi, ara actualitzat, ha servit de base per a les actuacions en matèria de retirada de simbologia franquista que l'Ajuntament s'ha decidit a emprendre ara.

TRENTA ANYS DESPRÉS
Més enllà de les plaques del Ministeri de l'Habitatge, que són moltes, l'Ajuntament també vol emprendre ara, trenta anys després de la represa democràtica, la retirada d'estàtues i monuments que estan situats en places, jardins i altres espais públics i dels quals el consistori és l'únic responsable. Aquí no cal demanar permís a ningú. Però després d'una primera retirada d'alguns bustos i estàtues molt evidents durant els primers anys de la transició, han estat comptades les vegades en què l'Ajuntament s'ha decidit a retirar algun element de simbologia franquista. L'últim, el monument als Caiguts que el règim franquista va aixecar a l'entrada de la Diagonal el 1964 i que l'Ajuntament no va enderrocar fins al 2005, en ple mes d'agost i sense donar-hi cap tipus de publicitat.

En total, l'Ajuntament té censats 119 elements de simbologia franquista que no són plaques d'edificis. En el cas dels monuments i estàtues, cada districte serà l'encarregat d'impulsar-ne el desmantellament, i una comissió d'estàtues formada per tècnics municipals i experts en història de l'art i arquitectura n'estudiaran abans el possible valor artístic de cada un, per decidir si el monument mereix ser amnistiat o almenys ser reciclat si se'l desproveeix de simbologia franquista.

Entre aquests elements figuren el monument del grup de pisos Carlos Trías de la Guineueta, dos conjunts situats a l'entorn del castell de Montjuïc, i l'escultura La Victòria, que és als peus de l'obelisc de la confluència del passeig de Gràcia i la Diagonal.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El monument a «los caídos» de la Diagonal, un dels primers a caure

>L'Ajuntament demana per escrit a Capitania que retiri l'àguila franquista

>Nou Barris va rebutjar l'eliminació dels símbols del panteó del soldat

>L'Eixample ja té el projecte d'enderroc del monument a Primo de Rivera

>Barcelona subvencionarà els veïns que retirin les plaques franquistes

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.