| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 19 d'octubre de 2018


diumenge, 30 de març de 2008
>

La benedicció dels petrodòlars

Comença a preocupar l'enorme capacitat d'inversió dels petits estats rics en petroli

RAMON ROVIRA.

+ La plataforma Bulford Dolphin, propietat de la noruega Fred Olsen Energy, a Nigèria. Foto: EFE

Els petrodòlars dels països productors de petroli s'han convertit en una benedicció per a les empreses amb dificultats en aquest temps de turbulències econòmiques. Els anomenats fons sobirans, aquells que gestionen els governs, han començat a escampar el seu poder financer pels mercats occidentals com una taca d'oli imparable. Un cas recent i pròxim és el de l'Investment Corporation of Dubai (ICD), que recentment ha mantingut contactes amb la immobiliària Colonial perquè li vengui una part dels actius i pugui superar així la crisi en la qual està immersa. De fet, ja hi ha altres precedents, com és el cas de KIO –el fons gestionat pel govern de Kuwait–, que als anys 90 va desembarcar a l'Estat espanyol amb una maleta carregada de milions i va protagonitzat operacions tan espectaculars com ara la de Torras Hostenc, amb personatges com Javier de la Rosa, que, per cert, encara té algun afer pendent amb la justícia. El cas KIO va acabar com el rosari de l'aurora, especialment arran de la guerra del golf Pèrsic, que va estroncar de cop el mannà dels petrodòlars que generava el subsòl del petit emirat.

Ara el cicle ha tornat a començar gràcies a un augment sostingut i imparable del preu de l'or negre. La pujada del cost del barril de petroli Brent el determina sobretot l'increment del consum en països desenvolupats com ara els Estats Units i els de l'Europa occidental, així com la incorporació dels que estan en procés d'industrialització, com ara la Xina. Però també, la inestable situació política d'algun dels principals productors com ara l'Iraq, encara enmig d'una cruenta guerra civil, i Veneçuela, on l'erràtica gestió d'Hugo Chávez és un factor de permanent desestabilització. A part de l'Orient Mitjà, on es concentren la majoria de països productors i que manté la condició de polvorí mundial, la qual cosa tampoc no contribueix a la frenada dels preus. En aquest clima, alguns països petits però molt importants en el context de l'OPEP, càrtel que aplega els productors de petroli, estan literalment inundats de dòlars que intenten col·locar en els mercats internacionals.



EL FONS DELS FONS
El fons sobirà amb més recursos del planeta és el que gestiona l'Abu Dhabi Investment Autority, (ADIA), un organisme dependent del govern d'aquest emirat del golf Pèrsic que recentment ha protagonitzat algunes de les operacions financeres més espectaculars. Una mostra són els 7.500 milions de dòlars que ha invertit al banc Citigroup, l'entitat financera més important dels Estats Units i que travessa una situació delicada pel cas de les hipoteques subprime . Però també ha adquirit totalment o participacions molt considerables de companyies nord-americanes com ara Toll Brothers, una de les més importants del país en el terreny de la construcció de cases i que també estava en plena crisi per la davallada de les vendes. La font d'on surt aquell doll inesgotable de milions de dòlars és el subsòl de l'emirat, on s'amaguen ingents reserves de petroli i que actualment ja generen el 10 per cent de la producció mundial. I això, amb una població que només representa el 0,02 per cent dels habitants del planeta, converteix Abu Dabhi en l' emirat més ric dels set que formen els Emirats Àrabs. Però també és un dels més secrets –no té ni departament de comunicació–, i hi ha molt poca informació sobre el volum dels seus moviments econòmics o dels recursos de què disposa. Algunes estimacions parlen que els fons gestionats per l'ADIA podrien superar els 350.000 milions de dòlars, però és molt possible que la xifra real sigui superior. Segons el Fons Monetari Internacional, els actius dels fons sobirans l'any 90 no arribaven als 330.000 milions de dòlars. Actualment ja són més de dos bilions, i la previsió és que arribin als 6,6 bilions el 2012. Actualment hi ha una vintena de països que tenen aquesta mena de fons, i d'altres, com el Brasil, en tindran aviat. De fet, algunes previsions diuen que els fons sobirans de països amb petroli o que experimenten un gran creixement econòmic, com ara els Emirats Àrabs, la Xina, Rússia, Noruega, l'Aràbia Saudita, Austràlia, Kuwait o Singapur, per esmentar-ne només uns quants, es convertiran ben aviat en una eina fonamental per al control de l'economia del planeta.

L'ENEMIC A CASA
Aquesta possibilitat ha encès totes les alarmes, no només en els mercats financers occidentals, sobretot a Wall Street, sinó als governs dels països receptors d'aquestes ingents quantitats de diners. La dependència d'alguns d'aquests fons de governs indirectament pròxims a grups islamistes extremistes és un factor de gran preocupació. Les posicions que han adquirit en el si de grans companyies, per exemple nord-americanes, els dóna accés a una informació i a un control de les inversions que pot tenir un efecte sobre la política, les infraestructures o la seguretat.

Recentment, un inversor àrab va voler adquirir la gestió dels principals ports dels Estats Units, un pla que va desencadenar una enorme tempesta política al país. És ben sabut que els ports són un dels indrets més vulnerables en cas d'un intent d'atemptat terrorista de grans dimensions, i per això és fonamental qui en té el control i la vigilància.

Amb els fons sobirans hi ha un temor semblant, perquè segons quina sigui la seva penetració i pes en el sistema financer dels països on desembarquen, en podrien condicionar seriosament l'estratègia política. I això en temps de terrorisme global és el que s'assembla més a un malson.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.