Una dentadura postissa, un parell de crosses, uns esquís i un matalàs. Què tenen en comú aquests objectes? Que tots quatre han estat trobats als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Mitjans de transport com els autobusos i el metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), els tramvies de Tramvia Metropolità, els taxis i els trens de rodalies de Renfe. Tots ofereixen als seus clients un servei d'objectes perduts per recollir tot allò que els viatgers obliden durant els seus trajectes. La llista de pertinences que s'han trobat és llarga i pot deixar sorprès més d'un: des de carros de la compra, màquines fotogràfiques d'antiquari i cadires de rodes, fins a micròfons de ràdio, canyes de pescar i un equip complet de windsurf.

La Judith Pujó, treballadora de l'oficina d'atenció al client i objectes perduts de TMB, ja porta molts anys en aquest servei i ha arribat a veure troballes molt diverses. «Un dia algú va perdre el guió sencer de Porca Misèria. La sèrie de Joel Joan encara no havia començat a emetre's per televisió i un missatger va venir de seguida a recollir-lo». Francesc X. Jiménez, responsable d'estacions de la línia Barcelona-Vallès dels FGC, recorda una anècdota semblant. «Un dia vam fer una excepció i vam aturar la nostra feina per buscar una cinta d'una emissora de ràdio molt coneguda. El periodista, desesperat, ens va confessar que la cinta gravada contenia tota la programació dels dies de Nadal i Sant Esteve», diu.

Tot i que aquests exemples puguin sorprendre, la major part dels viatgers obliden pertinences més habituals i menys estrambòtiques. Segons Cristina Reina, treballadora de TMB, els objectes més comuns que veuen són claus, telèfons mòbils, carteres, bosses i moneders. Anna Viñals, de Tramvia Metropolità, en destaca unes altres: bufandes, carpetes d'estudiants, paraigües i guants. Reina, però, fila més prim i sap preveure quins es trobarà en funció de l'època de l'any en què es perdin. «Cap al setembre es perden moltes carpetes, a l'estiu moltes ulleres de sol i els dies d'hivern que plou, molts paraigües». Jiménez, de FGC, destaca els dies de pluja: «Els dies que plou es perd de tot perquè la gent surt de casa sabent que porta alguna cosa a sobre, però no sap ben bé el què. Aquests dies el nombre de troballes es dispara». El cap d'estacions també afirma que el tipus de troballa depèn del perfil d'usuari del transport, i els ferrocarrils, doncs, són un mitjà que utilitza principalment la gent jove. L'exemple més clar és la línia Barcelona-Vallès que uneix la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la ciutat comtal. Segons diu Jiménez, aquesta línia s'omple de carpetes i altres materials que els estudiants obliden als vagons i estacions durant les èpoques d'exàmens. Anna Viñals, de Tramvia de Barcelona, destaca casos tan estranys com televisors, maletins de metges i gàbies amb ocell inclòs.

TOTS ELS OBJECTES TROBATS ES CATALOGUEN
Catalogar l'objecte trobat és el primer que es fa a les oficines d'objectes perduts. TMB, FGC, Tram i rodalies de Renfe creen una base de dades on s'indiquen dia, hora i característiques de l'objecte. Posteriorment els emmagatzemen a les cambres que disposen per a aquestes troballes i els deixen allà durant un període de temps determinat. L'oficina d'objectes perduts de FGC es troba al mateix punt d'atenció al client que hi ha a l'estació central de la plaça Catalunya, en què s'ofereix als usuaris deu dies de termini des que han perdut l'objecte, per recuperar-lo. Aquest termini és semblant al que ofereix l'oficina de TMB. Aquesta oficina es troba a l'estació de metro de Diagonal i guarda fins a set dies tots els objectes que es troben. Tramvia Metropolità deixa un termini de temps més ampli: fins a 30 dies per dirigir-se a les cotxeres de Sant Joan Despí, en el cas del Trambaix, i a les cotxeres de Sant Adrià, per al Trambesòs. Renfe custodia els objectes durant més temps: els guarden tres mesos a l'estació de Sants.

LA RESTA, A LES ONG
L'article 615 del Codi Civil afirma textualment que «totes les propietats que es trobin han de passar al poder de l'alcalde del poble». Però les principals empreses de transport coincideixen en aquest punt: totes donen els objectes sense identificar a diverses ONG. Només entreguen a l'Ajuntament de Barcelona aquelles pertinences que contenen documentació, com ara moneders i diferents tipus de targetes.

D'entre totes les ONG beneficiades destaca Solitança, l'empresa que rep tots els objectes que es troben als tramvies de Barcelona. El cas concret de Solitança és curiós: recicla els objectes per tornar-los a vendre i crea llocs de treball per a persones amb risc d'exclusió social. Càritas, la Creu Roja i Òptics Sense Fronteres són altres organitzacions beneficiades per aquests serveis.

ELS TAXIS, PER TELÈFON
El servei d'objectes perduts de la xarxa de taxis disposa d'un telèfon especial per als clients que han perdut alguna cosa. Aquest servei té una única finalitat: posar en contacte el taxista i el client. Quan algú perd un objecte en un taxi, ha de trucar al telèfon destinat als objectes perduts (902.101.564) i aportar el màxim de dades possibles per identificar i localitzar el conductor. Per aquest motiu, Miquel Àngel Martí, des de la gerència de l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) s'ha proposat introduir impressores de tiquets a tots els taxis de Barcelona. «El tiquet és la possibilitat que té el client d'identificar el taxista, i és la via que facilita la recuperació d'objectes perduts». Segons Martí, «el rebut és bàsic perquè inclou totes les dades del conductor i del trajecte, i per aquest motiu, s'està subvencionant, des de l'IMET, la inclusió d'aquesta eina», diu. Martí explica que la recuperació d'un objecte sense el tiquet és una «tasca d'investigació» molt difícil, que algunes vegades ha comportat situacions problemàtiques. La pèrdua d'una patent d'una empresa amb una certa importància va portar alguns maldecaps a l'Institut Metropolità del Taxi. «L'entitat que reclamava el document ens va demostrar que era una patent important i vam haver d'identificar el conductor del taxi a través de fotografies», recorda Martí. Però destaca que aquest va ser un cas «molt excepcional», diu.

ELS TAXISTES, RECOMPENSATS
La recuperació d'objectes oblidats als taxis depèn en gran mesura de la voluntat que tinguin els conductors per retornar-los. L'Institut Metropolità del Taxi, conscient d'aquesta certesa, ha proposat promoure positivament aquest servei. Actualment, la revista bimensual Taxi publica el nom i llicència d'aquells conductors que hagin facilitat el retorn d'alguna pertinença. L'«amabilitat», segons Martí, dels taxistes es pot veure reflectida en aquestes pàgines, que estimulen positivament la «bona fe» dels conductors. La secció L'usuari li agraeix, recull els noms dels conductors a qui els clients volen agrair la seva bona voluntat per haver tornat el que han perdut. Però l'últim número de la publicació té algunes pàgines extra. Un reportatge a doble pàgina recull el testimoni de Francisco Álvarez, un conductor que va retornar 2.606 euros al seu propietari el desembre passat. Un cas que, segons Martí, es va fer «famós» durant les festes de Nadal, quan els mitjans van informar-ne com un cas insòlit.

EL DESTÍ FINAL
Pel que fa a aquells objectes que no es reclamen, els taxistes els han d'entregar a l'oficina de troballes de l'Ajuntament de Barcelona. La resta de transports també entreguen els objectes amb documentació a l'Ajuntament. Tot i l'insistència d'aquest mitjà durant els últims quinze dies, ningú de l'Ajuntament de Barcelona ha sabut explicar què es fa amb els objectes que els arriben.