| |||||
![]() | |||||
| |||||
![]() | |||||
| |||||
![]() |
|
![]() |
dissabte, 22 de març de 2008 > Els mestres cobren molt o molt poc
En relació amb Europa, els docents catalans tenen salaris alts els primers anys, però es jubilen amb retribucions baixesMARCEL BARRERA. Barcelona El sou inicial que cobra durant el primer any de feina un mestre de primària se situa entre els més alts dels països de la Unió Europea i arriba als 26.485 euros bruts, per sobre dels salaris que es paguen a Finlàndia o França, per exemple. Ara bé, el sou màxim a què pot aspirar un docent a Catalunya és de 38.426 euros i se situa, curiosament, en la franja més baixa dels països europeus. Segons revela un estudi publicat recentment pel Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, el sou màxim d'un mestre d'educació primària respecte al sou inicial s'incrementa únicament un 44,8%, mentre que al conjunt de països de la zona euro l'augment de sou que pot assolir un mestre és bastant més elevat que a les escoles catalanes, i arriba al 68,3%.
Els mestres catalans cobren molt i poc en comparació amb els seus col·legues europeus. Molt quan comencen a fer classe, i poc amb el pas dels anys. A Catalunya, el sou inicial que cobra un mestre a l'inici de la seva carrera és bastant més alt que a França. Concretament, quan aquí es paguen 26.485 euros bruts anuals, al país veí al cap de l'any la feina d'ensenyar es paga a només 20.400 euros. Però la truita es capgira a mesura que van passant els anys, i al cap de quinze anys de professió els mestres catalans encara cobren de mitjana una miqueta més que els francesos: 31.600 euros contra 27.400. Ara bé, el sostre màxim a què pot aspirar un mestre català és de 38.400 euros, un 44,8% més, mentre que a França és de 40.400 euros, un 100% més que a l'etapa inicial de la seva carrera. El que passa amb França no és un cas aïllat. Passa també en comparació amb Àustria, Bèlgica (comunitat flamenca), Irlanda i Portugal. Respecte al sou màxim a què pot aspirar un mestre català, el sostre és bastant més baix que el de la mitjana de països de la zona euro, que és de 42.900 euros, és a dir, un sou 4.500 euros més elevat que el que pot assolir un mestre de primària a Catalunya. Catalunya és al capdavant dels països que paguen més bons sous a l'inici de la carrera –el lloc 5 d'una llista de quinze– i passa a la cua en relació amb els sous màxims, ja que ocupa el lloc 11, és a dir, que baixa sis llocs. A Espanya, segons el mateix estudi que recull dades relatives al 2005 d'un treball de l'OCDE publicat el 2007, el sou inicial és un pèl més elevat que a Catalunya –1.400 euros anuals bruts– i la distància creix encara més quan s'analitzen els sous màxims. Els mestres del conjunt de l'Estat poden cobrar, com a màxim, 2.500 euros més que els mestres catalans. Respecte als sous inicials, Catalunya surt més ben parada i està per sobre d'Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal. També està per sobre –670 euros– de la mitjana de la zona euro, que és de 25.800. Els mestres de Luxemburg són els que més cobren del conjunt de quinze països analitzats de la zona euro. El seu sou màxim és de 88.000 euros, una xifra que dobla el sou inicial, de 43.200. En canvi, els mestres de Portugal són els que cobren menys, 17.300 euros el primer any. En aquest país, però, el sou màxim –44.400– és dels més alts de la zona euro, només superat pel cas excepcional de Luxemburg, i Alemanya, Àustria, la comunitat flamenca de Bèlgica i Irlanda. Cal tenir en compte que els sous es donen en euros convertits en PPC, és a dir, que les xifres eliminen les diferències de nivell de preus que hi ha entre els diferents països. Respecte als sous que cobren els mestres de la resta d'autonomies, s'observa que els que més cobren són els del País Basc, amb una diferència respecte a Catalunya de quasi 3.000 euros anuals, seguits dels de les illes Canàries, Navarra i les illes Balears, on cobren una mitjana de 1.700 euros més que a Catalunya. L'informe assenyala que, tot i que el sou base, el complement de destinació i els triennis que perceben els mestres de primària són «pràcticament iguals per a quasi totes les autonomies», les retribucions totals varien de manera important a causa de les diferents retribucions per complement específic o pels sexennis, molt més elevats en les autonomies que són una illa i on gaudeixen del concert econòmic, com ara el País Basc i Navarra. En les autonomies que no tenen això, els mestres cobren menys que a Catalunya, que se situa, això sí, només 200 euros per sobre de la mitjana estatal. A Galícia, on tenen els pitjors sous, cobren 2.000 euros menys que aquí.Si s'analitzen els sous dels professors de secundària, al País Basc cobren 6.000 euros anuals més que a Catalunya, on el salari inicial se situa en els 30.400 euros, 2.200 més que a la mitjana dels països de la zona euro. A Catalunya, el màxim que pot cobrar un professor són 43.500 euros, 2.500 menys que la mitjana de la zona euro. |
![]() | |||
![]()
|