| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 16 de juliol de 2019


dimarts, 18 de març de 2008
>

Presó a Nueva Gerona

Avui fa cinc anys que Fidel Castro va iniciar la seva darrera onada repressiva aprofitant que el món estava distret amb la preparació de la maquinària de guerra contra l'Iraq

tribuna
Autor de «Dissidents. Les veus que Fidel Castro no ha pogut silenciar».


CARLES LLORENS..

+ Un grup de dissidents refugiats a Miami celebren la confirmació oficial de l'afecció intestinal que té Fidel Castro. Foto: EFE

Ara fa just cinc anys, el 18 de març del 2003, mentre tota la maquinària de guerra es preparava per actuar a l'Iraq, Fidel Castro iniciava la seva darrera onada repressiva, la que es coneixeria com la Primavera Negra. Mentre l'opinió pública mundial estava atenta al compte enrere de Bush contra Saddam Hussein, a Cuba, lluny del focus de la gran història, es va jugar un altre partit. El règim, acorralat per les iniciatives de la dissidència, va veure clar que havia arribat la seva hora. Semblava talment que hagués estat esperant el moment en què el món estava distret per assestar el cop definitiu.

Efectivament, la tarda del dimarts 18 de març, la policia va iniciar una operació de gran abast, que va començar amb escorcolls a les cases i va acabar amb detencions. De punta a punta de l'illa, va irrompre a casa de bibliotecaris independents, periodistes, defensors dels drets humans i activistes de les principals plataformes opositores. Van ser detinguts líders liberals, del Movimiento Cristiano de Liberación, promotors del Proyecto Varela... L'operació va acabar el 25 de març, quan es van detenir tres opositors de Nueva Gerona, a Isla de la Juventud.

Alguns dels 75 detinguts van ser immediatament jutjats i, per activitats que en un país normal són drets fonamentals, van ser declarats culpables de col·laborar amb «l'enemic». Els van caure condemnes de presó que anaven des d'uns quants anys fins a vint-i-cinc. Cinc anys després, els de condemnes més baixes ja les han complert, i d'altres han estat alliberats per raó de les malalties que han adquirit a la presó. Encara n'hi ha, però, 59 complint condemna. Cadascun dels que encara estan presos mereix la nostra solidaritat. En aquestes pàgines s'ha d'assenyalar, però, que encara estan presos Fabio Prieto y Rolando Jiménez Posada, de Nueva Gerona, ciutat agermanada amb la Girona catalana. El primer compleix una pena de vint anys. El segon, de dotze.

Fabio Prieto Llorente treballava a l'agència Havana Press. Ell diu que està condemnat per haver exercit «la llibertat d'expressió». Des de la presó de Guayabo, a la mateixa Isla de la Juventud, continua escrivint articles on denuncia la situació dels presos. La seva germana Clara Lourdes ha denunciat sovint que el seu germà ha estat torturat.

A l'advocat Rolando Jiménez Posada se'l va acusar d'haver revelat secrets que posaven en perill la seguretat nacional. Fins al maig del 2007, però, no se'l va jutjar. A la fi, un judici el va condemnar als dotze anys de presó. Tots dos, Fabio i Rolando, han estat considerats presos polítics i de consciència per Amnistia Internacional.

Girona ha d'assumir com a pròpia la causa d'aquests ciutadans de la ciutat cubana. Fabio i Rolando, que ja han passat cinc anys engarjolats, no compliran completa la seva condemna. Quan el règim entri definitivament en un col·lapse, que no pot tardar, els presos polítics s'hauran d'alliberar. La nostra pressió podria contribuir, però, a escurçar considerablement el seu captiveri.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.