No discuteixen la necessitat d'aplicar el decret de sequera. Defensen que el govern ho ha fet de bona fe per afrontar un problema greu i estructural del país. Però creuen que la prohibició genèrica de regar amb aigua de consum jardins, prats, horts, zones verdes i esportives públiques i privades no té en compte el valor d'algunes espècies vegetals que formen part del patrimoni natural ni té en compte que a Catalunya 3.900 persones com a mínim viuen de la jardineria. Divendres passat, el Gremi de Jardineria de Catalunya aprovava un manifest que demana que la prohibició taxativa de regar es restringeixi «exclusivament a les plantacions de gespes, plantes entapissants i plantes vivaces fàcilment recuperables», però que es permeti «el reg de supervivència d'espècies arbustives i arbòries que formen part del nostre patrimoni, així com d'aquells espais verds declarats béns culturals, la reposició dels quals és gairebé impossible». «Val la pena la pèrdua d'aquest valor ecològic que pot accentuar la desertització d'espais i no haver estat capaços de salvar-los?», es pregunta Jordi Bosch, secretari del gremi, que defensa que amb un reg de mínims es podria garantir que sobrevisquessin si l'any que ve la pluja és més generosa.

Els jardiners denuncien la gran contradicció que, segons ells, significa no fer una excepció en la seva activitat i, en canvi, fer-la en el negoci de rentatge de cotxes, que el decret de la sequera permet sense restriccions. Els propietaris de vehicles no els poden rentar pel seu compte a casa, però, en canvi, sí que els poden portar als túnels de rentatge. Per contra, el reg està prohibit de manera genèrica a tothom. Però ni tan sols aconsegueix el seu objectiu, segons el gremi, perquè mentre els parcs i jardins públics no es reguen i els professionals compleixen el decret, els particulars continuen regant els seus espais verds privats amb aigua de boca. A més, asseguren que el mateix director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha defensat públicament que es pugui fer el reg de supervivència, però, en canvi, el decret ho impedeix i Medi Ambient no ha adoptat cap mesura consensuada amb el sector. Per fer front a aquest «embolic» i a la psicosi que ha paralitzat parcs i jardins en construcció, el gremi demana un reglament d'aplicació del decret que racionalitzi la situació creada.