| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 25 de setembre de 2022


divendres, 7 de març de 2008
>

Cooperació, obertura i excel·lència universitària

L'autor agraeix l'article del degà de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona però hi troba a faltar un major reconeixement cap a la política universitària, no només de l'actual govern sinó també de l'anterior

opinió
President de la Generalitat de Catalunya


JOSÉ MONTILLA..

+ L'autor defensa els esforços dels governs en la millora universitària. Foto: GABRIEL MASSANA

Vaig llegir amb atenció, el dilluns dia 3 de març, la carta oberta que em va adreçar des d'aquestes planes el senyor Jiménez, degà de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Li vull agrair, d'entrada, l'aportació ponderada que aquest article suposa a un debat i un diàleg sempre necessaris. La veritat és que celebro compartir una part important de les seves idees sobre l'orientació de la política universitària. Especialment la seva voluntat de realitzar una contribució positiva a la incorporació de les universitats catalanes a l'Espai Europeu d'Educació Superior.

Però no comparteixo algunes de les afirmacions de Jiménez en el seu article. Per exemple, el qüestionament que fa de l'atenció del govern a les universitats catalanes. O que supediti la vàlua dels instruments de què disposem per afrontar els reptes que suposa la integració a l'Espai Europeu a la creació d'una conselleria d'universitats.

Finalment, trobo a faltar en el seu article que no hi hagi un major reconeixement cap a la política universitària –no només de l'actual govern sinó també de l'anterior– que està acompanyant l'evolució netament positiva de l'educació superior a Catalunya.

El 2008 les universitats catalanes ofereixen a la societat el millor servei que mai han ofert; i aquesta constatació ha de ser el punt de partida de qualsevol diagnòstic realista sobre la nostra educació superior. Una altra cosa és que l'esforç encara sigui insuficient, cosa que no discuteixo. Però no podem amagar que, des de fa alguns anys, Catalunya té un percentatge de titulats universitaris per sobre de la mitjana de la Unió Europea i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Mai tants joves havien estat tan preparats, ni havien arribat tan lluny.

Al mateix temps, el nostre sistema científic és un motiu d'orgull per al conjunt del país, com afirmava recentment el professor Beato del Centre de Regulació Genómica. I programes per atraure el talent com la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), han demostrat que la inversió en coneixement ens pot situar a l'avantguarda de la «ciència de frontera», com ha posat de manifest el reconeixement del Consell Europeu de Recerca. Aquesta és la raó per la qual el conseller Huguet ha adquirit el compromís d'impulsar el programa Icrea Acadèmia: per desenvolupar el potencial investigador de les nostres universitats.

La ciència capdavantera prospera en entorns creatius i aquests no acostumen a establir grans diferències entre recerca bàsica i aplicada, entre recerca i desenvolupament o entre ciència i tècnica o disseny, sigui quina sigui la seva manifestació. El talent i la creativitat emergeixen en moltes dimensions simultàniament, com diu Andreu Mas-Colell a l'informe sobre l'economia catalana elaborat pel Departament d'Economia i Finances i la Fundació BBVA. I el nostre objectiu més ampli hauria de ser desenvolupar i afermar a Catalunya una «ecologia» de la creativitat, per la qual hem de començar a parlar de la «recerca de frontera», que és un concepte que s'orienta clarament als espais de connexió entre la recerca i l'empresa.

Per afrontar els reptes que tenim en educació superior cal una actitud de confiança, d'iniciativa, de creure que som o podem ser els millors en alguna cosa, i que ens estimuli la satisfacció de demostrar-ho. Cal una exigència individual i col·lectiva, que s'ha d'estendre, amb més intensitat, de la recerca a la docència i dels professors als estudiants. Una exigència que ha de ser un dels pilars sobre els quals es fonamenti la nova visió europea de les universitats.

Durant els darrers anys, hem fet un esforç molt notable per garantir que ningú amb les capacitats necessàries pugui quedar fora de la universitat. I la implantació del nou mapa de titulacions vindrà acompanyat d'un programa de beques i préstecs que estimuli la meritocràcia. Al mateix temps, però, els estudiants han de saber que se'ls exigeix donar una resposta que estigui al nivell dels recursos que tota la societat posa a la seva disposició. El nivell d'exigència és múltiple i permanent. En aquest repte no és possible afirmar «ja hem arribat»; no hi ha lloc per al conformisme.

Catalunya té unes universitats fortes i creatives, i de la mateixa manera que hem demostrat el nostre compromís per dotar-les de recursos suficients i diversificats, ara cal reforçar la seva autonomia i la seva capacitat de rendiment de comptes. També aquí cal ser exigents, i vetllar tant per la viabilitat acadèmica i social dels títols, com per la seva qualitat docent i formativa i la planificació d'un veritable sistema universitari català. D'un sistema planificat globalment i capacitat per treballar especialitzadament, d'acord amb l'evolució del nostre sistema productiu.

Es pot considerar que hi ha un problema de recursos. Però no és cert, en absolut, que tinguem només un problema de recursos. Tenim, també, problemes de gestió i no podem amagar algunes circumstàncies que, en part, tenen a veure amb la nostra realitat demogràfica, i en part amb la nostra escala de valors, tal com ha dit el president del Consell Social de la UPC, Ramon Folch.

Des de fa quatre anys hi ha un decrement anual de l'1 o del 2 per cent del nombre d'estudiants matriculats en el nostre sistema universitari català i un 1 o un 2% més de personal docent i investigador o personal d'administració i serveis, i aquesta tendència no sempre ve acompanyada dels nivells de qualitat de l'oferta que serien exigibles.

L'augment del pressupost destinat a les universitats durant els últims quatre anys ha estat notable. I aquest increment s'ha produït tant en relació amb el funcionament ordinari com amb les inversions. Aquest any 2008, les set universitats públiques catalanes rebran, per transferències corrents, 838 milions d'euros. Durant el període 2004-2008 l'increment acumulat haurà estat de més del 43%. I el nostre propòsit és que aquest ritme es mantingui fins l'any 2010, quan arribarem a un pressupost global de més de 1.000 milions d'euros.

Aquest és un compromís que s'ha de sumar a la nostra determinació per garantir les inversions, programades i previstes per les mateixes universitats, a través del pla 2007-2013. Calien inversions i les estem fent efectives. Però també cal introduir, com dic, modificacions en la forma de gestionar les universitats catalanes. Innovació en la gestió, que cal estendre al mètode i al contingut. És a dir, a la definició de les prioritats de la nostra política universitària, i al seu sistema de governament.

Hem d'avançar cap a l'enfortiment dels equips de govern de les universitats, incentivant els perfils gestors i desenvolupant el paper dels consells socials. El paper d'aquests consells en la gestió econòmica i de recursos humans, per una banda, i per l'altra, l'autoritat acadèmica dels rectors són els tres pilars sobre els quals ha de reposar una estructura de governament universitari més adaptada als canvis que s'estan produint en la societat i l'economia de Catalunya.

Durant les darreres dècades, el nostre sistema universitari públic ha demostrat la seva capacitat de definir i implementar les seves línies estratègiques. S'ha anat dotant d'uns instruments organitzatius i normatius potents; també d'un capital humà altament qualificat. Ara tenim al davant el repte d'articular un sistema d'educació superior, plenament adaptat a l'Espai Europeu d'Educació Superior. El govern de la Generalitat ha estat i seguirà estant al costat de les universitats per aconseguir-ho.

Aportarem recursos i treballarem per avançar cap a un nou marc que incentivi l'autonomia responsable de les universitats, el seu compromís amb l'estudiant, l'esforç investigador, la recerca de frontera i una major capacitat de transferència del coneixement. Treballarem per unes universitats fortes. I impulsarem el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i per avançar cap a una Catalunya que trobi el seu lloc entre els capdavanters en l'economia del coneixement.

Sóc plenament conscient dels reptes que tenim, i espero que la comunitat universitària entengui que només podrem consolidar una marca de qualitat si cada institució al seu nivell i el conjunt del país de manera compartida impulsem un projecte basat en la cooperació, l'obertura internacional i l'excel·lència.





Les universitats catalanes ofereixen a la societat el millor servei que mai han ofert; i aquesta constatació ha de ser el punt de partida de qualsevol diagnòstic realista





Durant les darreres dècades, el nostre sistema universitari públic ha demostrat la seva capacitat de definir i implementar les seves línies estratègiques



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.