| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 4 de març de 2021


diumenge, 2 de març de 2008
>

El 2009 començarà la fi del transvasament del Ter



ORIOL MAS. Girona

+ Una foto del Ter al pas per Salt, gairebé sense aigua. Foto: E. PICAS

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, es va comprometre dijous passat a Celrà –en una reunió amb el Consorci Alba-Ter, que agrupa els ajuntaments i consells comarcals que són a la riba del riu– que el segon semestre del 2009 es començarà el retorn d'aigua al cabal del Ter. La data promesa pel conseller coincideix amb la posada en marxa de la dessaladora del Prat, que amb una producció de 60 hm³ a l'any resoldrà una part del subministrament d'aigua a Barcelona i permetrà començar a solucionar una situació de «sobreexplotació» del riu, com reconeixia el mateix Baltasar. La sobreexplotació va començar farà precisament 50 anys, quan el règim franquista va aprovar la llei del transvasament del Ter cap a Barcelona, complementada amb la construcció del pantà de Susqueda i la canonada del Pasteral fins a Cardedeu. Aquesta llei establia un cabal d'1 m³ per segon destinat al consum de Girona i el centre de la Costa Brava, 3 m³ per segon per al curs del riu, i 8 m³ per segon com a màxim per a Barcelona, sempre que es garantissin les necessitats dels regants i les comarques gironines. Des de llavors, la societat civil i econòmica gironina ha demanat insistentment la derogació d'aquesta llei, ja que la salut del Ter entre el pantà de Susqueda i la desembocadura a l'Estartit se n'ha vist ressentida. La necessitat de garantir l'abastament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha fet que el riu no compleixi bona part de l'any el pla de cabals de manteniment aprovat per la Generalitat el 2005, que volia garantir la qualitat ecològica dels rius amb un cabal mínim. Això ha tingut diverses conseqüències. D'una banda, s'ha reduït el bosc de ribera i tota la biodiversitat que viu al riu. També ha afectat el nivell dels aqüífers, que ha anar baixant lentament, i ha perjudicat la qualitat de l'aigua, perquè en respectar un cabal mínim al riu li costa molt més diluir la contaminació. Però també ha tingut conseqüències socials importants, tant en la identitat territorial que representa el riu com en aspectes econòmics com ara els regants, que s'han hagut d'acostumar a no saber de quanta aigua podran disposar cada any per als cultius.

La sequera actual ha actuat com a detonant d'una situació que des de les comarques gironines es considera injusta, ja que el Ter s'ha convertit en l'única font d'abastament domèstic de més de 3 milions de catalans, sense que políticament s'hagi fet res –tret de promeses– per resoldre aquest greuge territorial. La Diputació, els ajuntaments, els consells comarcals, les entitats i la Cambra de Comerç demanen el retorn de cabal al riu –que en moltes èpoques no arriba ni a desembocar al mar per falta d'aigua–, sobretot els regants del Baix Ter, que no saben si aquest estiu tindran aigua per regar. Avui, aquest territori es manifestarà per reivindicar la recuperació de l'aigua del Ter.





Transvasament del Ter cap a Barcelona - Entre 210 i 240 hm³ a l'any (un 71% de l'aigua que s'extreu del Ter)
- Més de 100 municipis de 8 comarques de l'àrea metropolitana


 NOTÍCIES RELACIONADES

>El fantasma dels transvasaments

>Les fuites atien la guerra de l'aigua

>Les fuites a la canonada atien la «guerra de l'aigua»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.