| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 15 de novembre de 2018


diumenge, 2 de març de 2008
>

Torna el mil·lenari rec Comtal

Creix l'interès ciutadà per les instal·lacions històriques de captació i distribució d'aigua

ROSA DÍAZ. Barcelona





+ El rec a Vallbona. La casa de les aigües de Trinitat Nova i la de Montcada. La Ponderosa. Foto: MARTA MARTÍNEZ GABRIEL MASSANA

El rec Comtal rega des de fa mig segle les terres de conreu de la Ponderosa, a Vallbona. Però ara, el pagès està preocupat pel nou interès que ha manifestat per aquesta sèquia l'Ajuntament de Barcelona, que vol aprofitar-ne l'aigua ara que hi ha sequera. «Estic d'acord que n'utilitzin, ara que hi ha sequera, però sempre i quan respectin la que jo necessito per regar.»

El rec Comtal és una sèquia amb una història que es remunta al temps dels romans. Ells van establir els antecedents del rec, quan van canalitzar aigües del Besòs fins a Barcino. Les arcades que hi ha a la plaça Nova, a tocar de la catedral, pertanyen a un aqüeducte romà, és a dir, una conducció d'aigua molt probablement procedent del Besòs.

El rec Comtal, l'històric i últimament tan mediàtic rec del compte Mir, és del segle X, però es diu en els llibres d'història (entre ells, l'estudi sobre l'aigua de Montcada de Pere Conillera), que per fer aquesta conducció es van aprofitar les restes d'una antiga obra romana. Això no obstant, també se sap que no va ser l'única font de captació de l'aigua que consumien els barcelonins medievals, ja que a partir del segle XIII altres mines, sobretot de Collserola, van abastir també la ciutat d'aigua potable, juntament amb el rec, que tenia un ús molt extens en agricultura, i que ha conservat fins a l'actualitat.



OBRA D'ENGINYERIA HIDRÀULICA
El rec és en realitat una obra d'enginyeria hidràulica que prenia l'aigua del riu Besòs a l'altura de Montcada, en resseguia el marge per endinsar-se després i recórrer els camps de conreu de Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals. Continuava encara seguint en diagonal cap a l'Eixample fins aproximadament la cruïlla dels carrers d'Ausiàs March i Roger de Flor. En aquest punt és on el rec es perdia en les conduccions subterrànies per anar a desguassar al mar. Al llarg dels segles va anar desapareixent progressivament del paisatge barceloní, però no del tot, i no sense deixar un rastre de noms de carrers que s'hi refereixen: el del rec Comtal, el de la Sèquia, el de les Basses de Sant Pere.

L'any 1786 es va construir una mina al municipi de Montcada per augmentar el cabal del rec. Aquesta mina encara existeix al Parc de les Aigües de Montcada, i l'aigua brolla sota l'edifici que acull la seu del casal d'avis Sant Joan i la Ribera de Montcada, equipament també conegut com la Casa de la Mina.

Montcada té altres instal·lacions històriques relacionades amb l'extracció d'aigua del Besòs. La Casa de les Aigües, que el municipi vol convertir en museu, és un sorprenent i molt ben conservat llegat d'arqueologia industrial. Els dipòsits, una màquina de vapor per a l'extracció dissenyada pels germans Alexander, com les calderes, són alguns dels elements que es poden ja visitar en el conjunt monumental. Les visites a aquest espai són cada vegada més sol·licitades.

A Barcelona també existeix curiositat i interès per aquestes instal·lacions. A la ciutat comtal, de fet, hi ha dos edificis històrics relacionats amb la distribució de les aigües de Montcada situats a Trinitat Nova i Trinitat Vella.

El primer ha estat restaurat i l'associació de veïns del barri demana des de fa temps que es converteixi en un museu de l'aigua. El de Trinitat Vella el convertiran en un equipament. Una geògrafa veïna de Trinitat Vella, Maria José Duran, està preparant un itinerari guiat en el qual es visitaran aquestes instal·lacions i s'explicarà la història del rec Comtal i la captació d'aigua del Besòs. L'activitat es realitzarà aquesta primavera a través del centre cívic de Trinitat Vella, i serà per a grups d'unes 15 persones.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Setge a l'últim pagès de Barcelona

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.