| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 20 d'abril de 2021


dijous, 14 de febrer de 2008
>

El veterà i el novell

Avui, dues novel·les breus molt notables: A la platja de Chesil i La nau

JORDI LLAVINA.

Ian McEwan viu un moment molt dolç. Triomfa a la gran pantalla la versió cinematogràfica de la novel·la Expiació. El seu últim llibre, A la platja de Chesil, és una història deliciosa, narrada amb mà mestra. Per la seva banda, l'últim Casero ha premiat una novel·la agosarada: La nau, la primera que dóna a conèixer Pau Planas.



ENTRE EL FÀSTIC I LA FELICITAT.
McEwan converteix en or tot el que toca. O tot el que escriu. Fins i tot quan és capaç d'arruïnar (o gairebé arruïnar) el final d'una història magnífica com la que presento.

Florence i Edward són una parella anglesa que, a començaments dels anys seixanta, estan a punt de casar-se. Ella vol dedicar la seva vida a la música (clàssica: es tracta d'una noia eminentment espiritual, més que no pas intel·lectual); ell ha estudiat història (per bé que es tracta d'un xicot principalment pràctic, que toca de peus a terra). Malgrat que falta molt poc perquè els Beatles es facin cèlebres arreu del món, malgrat que falta una mica més però no gaire per a algunes de les grans revolucions morals del darrer terç del segle XX, malgrat que els temps estan canviant (o estan a punt de fer-ho), Edward i Florence han arribat verges al matrimoni. Rigorosament verges, que se sol dir.

El gruix d'A la platja de Chesil explica la nit de noces, el fiasco d'unes poques hores que decidiran la vida dels dos nuvis a partir d'aquest moment. La noia experimenta una mena de fàstic patològic per tot el que implica el cos de l'altre (primordialment l'inconegut cos masculí). Això ens procura un parell d'escenes formidables, una de les quals precedeix el clímax de la història. A pesar que Florence es pensa que el seu noi arriba al llit nupcial amb els deures fets, ell és, també, exactament verge. La cosa acaba bastant malament.

L'argument és tan clar, o tan prim, com això. Entremig, és clar, McEwan ens fa conèixer els orígens de l'un i de l'altre. Els d'ell, força més humils. Ens reflecteix, també, alguna estampa lluminosa del festeig. On és, doncs, la qualitat del llibre, allò que el fa gairebé una obra mestra? Jo diria que en la capacitat de l'anglès per ficar-se dins la pell dels seus dos protagonistes. Sabem de les pors de Florence; coneixem el neguit d'Edward. Ens ho va relatant a poc a poc, en un crescendo que algun crític que m'ha precedit ha assimilat gairebé als recursos del suspens de la novel·la de terror. Com a lectors, sabem perfectament que una conversa desapassionada entre els dos joves desfaria tots els equívocs, acostaria les posicions d'una manera determinant. McEwan, però, ens fa ben palès com una reacció aïrada, una falta de cintura (per dir-ho amb una expressió netament futbolística), poden acabar sent decisives –terriblement decisives– en la vida de dues persones. O, sobretot, d'una de les dues persones que s'acaben de casar però que no han consumat el matrimoni (ni el consumaran mai més). Malgrat un desenllaç precipitat i, fins a un cert punt, infantil, A la platja de Chesil és una història exquisida. El sentiment de culpa, pors diverses i fondes, la inexperiència, el penediment... totes aquestes passions humanes tenen una impregnació commovedora en les pàgines de la novel·la. La tria de detalls significatius, una vegada més, magistral.



LA NAU FANTASMA.

La nau és el primer llibre de Pau Planas. Una història que casa molt bé amb el premi Casero: formalment ben construïda, argumentalment agosarada. Si de cas, jo hi denunciaria només alguns defectes de llengua. A mi, particularment, m'hi sobren mitja dotzena de «quelcoms» i tres o quatre «d'esquenes» (en comptes del preceptiu «a esquena»); potser hi hauria ajustat alguna cosa més, minúcies sempre. En general, però, la valoració no pot ser sinó positiva.

Aquesta nau tan particular a què fa referència el títol albergarà una tripulació d'uns dos-cents membres. No cal pas acreditar cap titulació, per embarcar-s'hi: els membres de la nau són gent normal i corrent. El mateix narrador protagonista ha sabut del projecte per mitjà d'un anunci de diari.

L'objectiu és assolir el planeta Xeix. La nau –que té diversos nivells– proporciona un autèntic simulacre de vida terrenal (high standing): un camp de golf, horts per conrear, paisatges encapsulats, tota mena de dependències lúdiques... Com aquell qui diu, no hi falta de res. Es preveu que el viatge duri uns dos anys. El projecte global respon al nom d'Omega (un nom que no avança res de bo; més aviat prefigura derives fosques en els camins inescrutables de l'espai exterior).

La lectura de l'obra va aconseguint que el lector es vagi inquietant a poc a poc. Aquella «bellesa mansa i dorment de l'univers» que s'ofereix a l'observació del protagonista, s'anirà fent més i més fosca, a mesura que girem fulls del llibre. Cap acció no pot fer reversible l'avanç cap al no-res. A banda que cap dels tripulants no realitza una tasca ajustada a les seves possibilitats. Ni tan sols el capità, que en sap tant, de conduir una nau com aquella, com jo de brodar mocadors.

He escrit «simulacre de vida». Sí, al començament la nau pot semblar un món feliç. Un món petit, a escala reduïda, però feliç. Planas, però, ens va fent sentir «la ingravidesa pròpia dels somnis» que tenen els esdeveniments dins de la nau. Arriba un punt en què ja tot és sobrer: no es pot recular, els diners (no cal dir-ho) no tenen cap valor ni cap prestigi... Ens adonem que tothom ha viscut enganyat, i que el clos té molt de kafkià. Un personatge es menja un iogurt «com si el mastegués». I, en efecte, es palpa la tensió, o es mastega, encara millor... Planas ingressa, amb molt de rigor, en la literatura catalana. Aquesta literatura nacional que, de vegades, també sembla un simulacre, i en què molts esdeveniments sovint tenen la ingravidesa pròpia dels somnis (quan no manifesten el llast pesant dels malsons).





A la platja de Chesil
Ian McEwan. Traducció d'Albert Torrescasana. Empúries. 144 pàgines. Barcelona, 2008.
La nau
Pau Planas. XXVII Premi Just M. Casero. Amsterdam Llibres. 96 pàgines. Badalona, 2008


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.