| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 26 de setembre de 2021


dimarts, 22 de gener de 2008
>

Mas s'ofereix a pactar amb el PSC el model educatiu al marge dels socis de govern

Assegura que les deficiències del sistema actual són fruit de les «crostes ideològiques rovellades» que hi han imperat

ANNA SERRANO. Hèlsinki
Conscient que canviar el model educatiu català costarà «anys», el líder de CiU va fer una crida ahir al PSC a posar fil a l'agulla. Des de Finlàndia, la meca de l'excel·lència educativa, es va oferir als socialistes per renovar el sistema, començant per la futura llei d'educació, i «tirar pel dret» si els socis de govern, d'ERC i ICV-EUiA, hi posen objeccions com han fet amb la proposta d'Ernest Maragall de crear aules exclusives per als immigrants. Mas, que va visitar una escola i la universitat d'Hèlsinki, i es va reunir amb la ministra d'Administracions Públiques, vol importar aspectes del sistema finlandès com ara l'autonomia dels centres. Tot per suplir els dèficits del model català, que, amb una definició de l'estil de Joan Ferran, va atribuir a «crostes ideològiques rovellades».


+ Mas, durant la visita a l'escola Kulosaari d'Hèlsinki, ahir al matí. Foto: FERMÍ ESTEVE
A l'escola Kulosaari de secundària d'Hèlsinki, les classes no superen els 15 alumnes, les matemàtiques s'ensenyen en anglès i hi ha aules en què estudiants de 15 a 17 anys estudien junts en funció de les aptituds que tenen, i no pas de l'edat. Artur Mas va fer ahir una visita a aquest centre privat per descobrir els secrets que situen el país escandinau al capdavant dels rànquings d'excel·lència educativa, amb l'informe Pisa com a exponent. Més enllà de les mesures, el que explica la revolució educativa viscuda a Finlàndia des dels anys setanta fins ara és que ha situat l'educació «com una gran prioritat de país i de societat». Mas –ha situat la transformació del model educatiu com un dels pilars que sostenen la refundació del catalanisme– va instar l'executiu a imitar el país escandinau, i es va oferir als socialistes a acordar plegats la reforma del model educatiu català prescindint dels socis de govern, si ERC i ICV-EUiA no hi estan d'acord: «Els diem que, si no poden cohesionar-se, el PSC tiri pel dret i intenti fer amb nosaltres un gran acord en matèria educativa.» Un pacte que començaria per la futura llei d'educació catalana, de la qual el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ja ha presentat un document que els sindicats del sector rebutgen, per la qual cosa han convocat una vaga general per al 14 de febrer. L'oferiment de Mas arriba després de la polèmica per la proposta de Maragall de crear centres exclusius perquè aquells immigrants que arribin a mig curs hi estiguin transitòriament i hi rebin classes de llengua i socialització. El projecte ha obert una fissura en el tripartit que la federació mira de fer més gran, ja que, a més de les crítiques de sindicats, ha rebut el rebuig frontal dels socis de govern, d'ERC i ICV-EUiA, que el consideren «segregacionista». CiU, en canvi, hi està d'acord i, de fet, en reivindica la paternitat. Recorda que la mesura ja estava inclosa en les seves propostes per a la llei d'educació. Les úniques condicions que CiU posa al PSC per pactar el futur model educatiu és que tingui voluntat de permanència i de continguts. El sistema català, segons va dir parafrasejant les polèmiques declaracions de Joan Ferran sobre la CCMA, és fruit de «crostes ideològiques rovellades» o, el que és el mateix, s'ha sustentat en «conceptes equivocats» com ara atorgar poca autoritat als mestres.

MAGISTERI, LLICENCIATURA
Des de la meca de l'excel·lència educativa, Mas va apostar per importar unes quantes de les «fórmules finlandeses». La federació creu que s'ha de reforçar la formació del professorat i, amb un acord amb el sector universitari, aposta per convertir la diplomatura de magisteri, de tres anys, en llicenciatura, de quatre. Els aspirants finlandesos a mestre han de superar un examen específic per poder accedir a la carrera en el qual els avaluen els dots com a futurs professors, i un cop són a la facultat fan moltes més hores. «Les escoles a Catalunya estan massa encotillades», va lamentar Mas, que va proposar un model educatiu més flexible que doni més autonomia als centres. A l'escola finlandesa hi ha un currículum municipal que s'ha de complir, però són els col·legis, els que decideixen les hores que necessiten els alumnes d'una matèria o una altra per complir-lo. L'ensenyament, a més, és gratuït –àpats inclosos–. Un exemple és el centre Kulosaari, que és privat però els estudis hi són subvencionats al 100% per l'estat. «Un bon sistema garanteix bons resultats a tothom, siguin escoles públiques o privades», va sentenciar.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Com un alumne més

>Mas proposa pactar amb el PSC un nou model educatiu

>Mas proposa pactar amb el PSC un nou model educatiu

>Mas proposa pactar amb el PSC un nou model educatiu

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.