El govern espanyol va fer arribar, dimecres a la tarda, in extremis, una proposta al govern català per al traspàs del servei de rodalies de Renfe. Fonts de la Generalitat van assegurar que era un document inconcret, de dues pàgines i mitja, que ni fixava inversions, ni calendari i, el més greu, que no garantia la transferència efectiva, ja que parlava del 2010 recordant que aleshores es liberalitzarà el sector ferroviari. Fonts coneixedores de la bilateral van assegurar que l'executiu estatal buscava una entesa per ajornar l'inici de les negociacions del traspàs pel juny, després de les eleccions, per permetre a Rodríguez Zapatero concórrer-hi podent dir que havia complert el que havia promès. El govern català es va plantar. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va parlar d'una proposta «no prou bona per als interessos de Catalunya» i el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el de Governació, Joan Puigcercós, la qualificaven d'«inacceptable». Fonts de l'executiu denunciaven la «desídia» del govern del PSOE en els sis mesos que han passat d'ençà de l'anunci del president espanyol en el debat de política general. En aquest temps, la Generalitat ha presentat fins a set propostes per poder arribar a un acord, l'última de les quals apostava per una transferència gradual, fins al 2010, de rodalies de Renfe però també dels trens regionals amb origen i destí a Catalunya, com marca l'Estatut en l'article 169. Només una, al novembre, va rebre resposta. Ahir la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, ho considerava «una qüestió de detall» i apuntava que cada administració té la seva manera de treballar. L'argument de Salgado per «salvar» l'incompliment de Rodríguez Zapatero és que els problemes sorgits a rodalies des del juliol, amb el tall de línies inclòs per culpa de les obres del TAV, han fet que el Ministeri de Foment centrés l'atenció en la resolució de les dificultats, no en la transferència. «No l'hem pogut desenvolupar en el termini previst», admetia, assegurant, però, que l'Estat es va posar a treballar en el traspàs «l'endemà» de la promesa de Rodríguez Zapatero. «El món no es para per un anunci», concloïa.
La compareixença conjunta de la ministra i el conseller, amb aclariments constants, va evidenciar el malestar entre les dues administracions. Saura feia patent la decepció del govern pel frustrat traspàs de rodalies i admetia que «tenyeix de gris» els avenços en altres matèries. La ministra –amb el difícil paper de justificar un incompliment– es va esforçar a defensar que el govern espanyol està complint el desenvolupament de l'Estatut.
Les negociacions per al traspàs de rodalies continuaran tot i que, a hores d'ara, no hi ha data per a l'acord. Dins de la bilateral, la ministra va insinuar la possibilitat que es tanqui a finals de gener –es convocaria una altra reunió per certificar-ho– però, en vista de l'experiència, no es va atrevir a posar-hi data públicament. «Com més aviat millor», es va limitar a dir. Des del govern veuen molt difícil que es produeixi abans de les estatals. De moment, la primera reunió de la subcomissió d'infraestructures, el 4 de febrer, es dedicarà a les inversions en rodalies.
SOLUCIÓ DE TRANSICIÓ
Mentre no es rubrica l'acord, el govern espanyol va suggerir com a solució de transició la participació de la Generalitat, com més aviat millor, «en el sistema operatiu de Renfe fins que es faci el traspàs». Saura va deixar clar que han d'estudiar «en què consisteix» la proposta, que Salgado va assegurar que suposa, en definitiva, «la cogestió» de rodalies. Des de l'executiu, però, no ho tenen tan clar i afirmaven que, dins de la bilateral, no s'havia parlat en cap cas de cogestió sinó de crear un òrgan consultiu entre les dues administracions per supervisar la gestió del servei de rodalies.
)
