«El Parlament escocès ha decidit consultar el poble d'Escòcia la proposta del govern escocès de negociar amb el govern del Regne Unit per aconseguir la independència d'Escòcia.»
Aquest és l'enunciat de la pregunta que ja figura en una butlleta imaginària encara present en l'annex del White paper d'Alex Salmond i que indica la via negociadora de l'SNP lluny de decisions unilaterals. El votant ha de marcar amb una × la casella que decideixi: opció A) «Estic d'acord que el govern escocès negociï amb el govern del Regne Unit perquè Escòcia es converteixi en un Estat independent». I opció B) «No hi estic d'acord.»
Per poder fer aquesta pregunta el govern escocès planteja dues opcions. O que el Parlament faci una llei de referèndums o que el mateix Parlament del Regne Unit faci una llei per planificar la celebració d'aquest referèndum. També és important apuntar que, lluny de majories de dos terços com la que planteja, per exemple, Artur Mas, o del 55% d'altres processos, els nats defensen que amb el 50% més un dels vots emesos el sí ja seria vàlid, perquè el contrari seria un mecanisme arbitrari que semblaria un obstacle per evitar la victòria independentista, com ja va passar a Escòcia amb el referèndum d'autonomia de 1979.