Cues, multituds, alguna empenta i les targetes de crèdit que treuen fum. Una bogeria. El primer dia de les rebaixes d'hivern al centre de Barcelona va ser ahir una veritable disbauxa, un desfilar constant de compradors pels centres comercials i les grans cadenes de botigues de roba, impropi d'una jornada aparentment laborable. El manual no escrit de les rebaixes explica que hi ha dues grans estratègies per fer-hi front: arrasar al començament per assegurar-se el producte anhelat, o bé aguantar unes setmanes perquè baixi més de preu amb el perill, però, que s'esgoti abans o ja no quedin talles. Tal com va anar la jornada d'ahir, la primera tàctica sembla que guanya adeptes. I a passos de gegant.

La primera parada és a El Corte Inglés de plaça Catalunya, paradigma del gran centre comercial i icona de les rebaixes barcelonines. A la planta 1, la de moda femenina, l'abric és el producte estrella. Senyores de totes les edats i condicions en desitgen un, atretes pel reclam d'uns descomptes que poden arribar al 40%. Els d'alta pelleteria, però, ningú se'ls mira. Consciència ecològica o és que 2.310 euros encara són masses? Per contra, les compradores s'amunteguen i remenen amb delit una gran caixa amb diverses peces de punt a 12 i 19 euros. «Aquí és on hi ha les gangues», justifica una compradora amb posat d'experta. Ja porta tres bosses a la mà i només són les 11 del matí. A la planta 4, moda jove, el perfil és diferent. Hi ha més noies que nois, i busquen des de les peces de tall més clàssic –«és per la feina»– fins a les tendències més atrevides que, potser, ensenyen massa. Aquí les grans marques són les que fan fortuna. A la planta baixa, les bosses de mà són un dels reclams més apetitosos. No en va, marques com ara Kipling ja estan un 40% més barates que tot just fa dos dies.

La següent parada és al Portal de l'Àngel, on es concentra una generosa oferta de cadenes d'establiments especialitzats en roba (Zara, Pull & Bear, Often, Bershka, Cortefiel...) o sabates. Tots estan literalment a rebentar. Al Pull & Bear desenes d'adolescents fan cua a la caixa o els emprovadors. Ningú els ha explicat que les rebaixes duren dos mesos? La espera no els importa. Tampoc que en algun cas s'hagi de recórrer a alguna empenta per obrir-se pas. Avui aniran d'estrena. Tots igual, però d'estrena. Al Zara els dependents van de bòlit: cobrant, atenent consultes i plegant les tones de peces que queden escampades pels mostradors. Un esforç potencialment inútil. Mig minut després, algú ja ho haurà tornat a deixar tot potes enlaire.

El carrer Portaferrissa bull. L'entrada de l'H&M és un formiguer de gent que entra i surt, remena i compra. Aquí cremen totes les naus d'entrada. Descomptes del 50% en la majoria de roba. Els abrics, de nou, són el producte que té més demanda. De quadres, llisos o amb caputxa, literalment volen dels penjadors.

Finalment hi ha la botiga petita, amb una oferta més individual i especialitzada. Aquí es pot circular amb més tranquil·litat, ja que el comprador sembla adoptar una postura més prudent. Les rebaixes són més contingudes, entre el 15% i el 20%, i, per tant, dominen els partidaris d'esperar temps millors, els que se la juguen obertament. Controlen, palpen el gènere i, si de cas, ja tornaran d'aquí uns dies, quan els preus siguin més atractius. I, mentrestant, creuaran els dits. No sigui que algú més impacient s'avanci als seus desitjos. Riscos de les rebaixes.