Continents ha estat una de les sorpreses agradables del 2007 en el panorama musical català. Aquesta distinció, en una anyada designada per una part important de la crítica del país com la millor de la dècada, no és un assumpte baladí. La segona entrega discogràfica de Nisei –apareguda a mitjan desembre– és un àlbum modèlic, un dels millors de l'any, i una obra que trenca motlles; és la primera pedra del post-hardcore en català, un estil sorgit de la convivència exemplar entre la dissonància i la melodia, el soroll i el silenci, la intensitat i la calma. «El nostre debut, More Light (BCore Disc, 2004), era un disc cantat en anglès perquè els nostres referents eren a Chicago i a Washington», reconeix el bateria de la banda Alfons Serra. «En el segon, ens hem deixat endur per l'espontaneïtat i pel risc. La decisió de gravar en català es va materialitzar una setmana abans d'entrar a l'estudi», afegeix el guitarrista Marc Balfagón. «No tenia cap sentit continuar amb el diccionari per mantenir la inèrcia de cantar en anglès, i més quan sempre hem intentat dotar-nos d'un so i un segell propi», remata el cantant Cristian Pallejà.

La proposta de Nisei s'inspira en els noranta, la dècada més sorollosa de la història de la música, de la filosofia del «fes-t'ho tu mateix» marcada per bandes com ara Fugazi, Shellac i June of 44, i el segell Dischord Records. Precisament, en aquesta casa discogràfica de Washington DC, es va emmirallar l'editor de Nisei, Jordi Llansamà, a l'hora de crear BCore Disc, la gran denominació d'origen de la música independent feta a Barcelona, que compta amb 130 referències i aquest any compleix la majoria d'edat. Continents és el primer treball que editen en català. «Llansamà treu discos de música americana independent, dels noranta i en anglès, i d'aquests tres postulats ens n'hem carregat un parell o més. La proposta, però, li ha semblat bé, perquè dóna molta llibertat als seus grups», afirma Pallejà.

Continents ha estat enregistrat a l'estudi que Maik Alemany i Jens Neumaier, saxofonista i teclista del 12 Twelve, tenen a Barcelona. El productors han dotat el disc d'una sonoritat pròpia dels anys setanta, utilitzant amplificadors d'aquella època, efectes d'eco i bases dub llançades des de màquines analògiques de cinta. «Aquest so més antic era buscat, però hi hem afegint més distorsió, perquè el nostre llenguatge bàsic és el soroll de la dècada dels noranta» diu el bateria Alfons Serra.

Nisei presenta les cançons de Continents avui en un concert gratuït a la sala Sidecar de Barcelona, a partir de 21:30 hores del vespre.