| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 14 d'agost de 2022


dimecres, 2 de gener de 2008
>

Independentista busca referent

L'aparició de Kosova com a nou estat a la UE torna a despertar el debat sobre els processos independentistes, que podrien afectar Catalunya

J. FOGUET. Barcelona

En el recent document Kosovo després del 10 de sembre: Què s'espera de la Unió Europea, el conseller Bertrand Rioust de Largentaye assegura que en aquest país balcànic «les dues parts són irreconciliables». Es refereix a la majoria kosovar d'origen albanès i a una petita minoria sèrbia. A Catalunya no existeix aquesta situació, però cada procés d'independència que s'obre interessa als sobiranistes catalans. En aquest cas, la lluita de Kosova per la seva independència depèn de l'alta diplomàcia internacional. El poble ja va parlar i Kosova ha declarat la seva plena sobirania, però com? La Unió Europea pretén contemporitzar el procés per no encendre els ànims de Sèrbia i de Rússia, històric aliat eslau, i que de pas té capacitat de vet al consell de seguretat de les Nacions Unides. Per altra banda, i com sempre en aquests casos, els Estats Units està a favor de la independència kosovar. De nou, la UE és enmig de dos focs.

Una altra qüestió és si aquesta situació pot afectar Catalunya i l'independentisme català, que el Centre d'Estudis d'Opinió quantifica en un 17,3% dels ciutadans. El catedràtic de Ciència Política a la UPF, Ferran Requejo, assegura que el procés de Kosova «no té cap repercussió a Catalunya perquè cada estat té el seu marc jurídic». Requejo, que a més ha estat membre del comitè executiu del Consorci Europeu per la Recerca Política, i del Comitè de Recerca sobre el Federalisme Comparat, indica, però, que «a curt termini aquest procés no té repercussió aquí, però com el cas de Montenegro, sí que pot ser un referent en un futur».

Maria Ortega, professora de la Universitat de Barcelona, recomana la lectura de l'informe de Bertrand Rioust de Largentaye que ajuda a fer història i que es pot trobar a internet. Recorda que la Constitució iugoslava de 1974 transformava la federació en una confederació virtual. Hi havia dues regions amb una autonomia superior: Vojvodina i Kosova. Va ser Slobodan Milosevic qui va rebentar aquest statu quo i va deixar sense efecte aquesta situació política mitjançant lleis de bases. Com si fossin lleis d'harmonització autonòmica, com la Loapa que es va voler fer als anys vuitanta a Espanya per deixar en suspens de facto l'autogovern basc i català. I després Iugoslàvia va viure una cruenta guerra civil i ètnica que va durar més d'una dècada.

Per aprofundir en la història kosovar, cal recordar que el novembre del 2005 l'antic líder finlandès, Martti Ahtisaari, va fer de mitjancer en el procés i va tractar d'evitar el vet de Rússia en el Consell de Seguretat de l'ONU. La solució va ser la creació d'una troica compresa pels russos, la UE i els Estats Units. Les darreres notícies indiquen que el cap de govern kosovar vol tirar endavant la independència peti qui peti, mentre que la República de Sèrbia, que assegura que el cor del seu país és en unes ermites a Kosova, ha anunciat que reconsiderarà les seves relacions diplomàtiques amb aquells que reconeguin el nou estat.

L'informe del conseller de la UE culmina recomanant garantir primerament la seguretat a la regió i apuntant que «hi ha possibles situacions similars a les repúbliques separatistes del Caucas, i a Espanya, on molts bascos i catalans mantenen les mateixes aspiracions». A més, l'estiu passat el diari anglès The Times va apuntar que el 2020 el mapa d'Europa podria tenir quasi vint estats més (vegeu gràfic), on inclou Catalunya, el País Basc, Sardenya, Còrsega i Escòcia, i d'altres amb conflictes menys coneguts com la del Tirol, Abkhàzia, Transnistria, i fins i tot Andalusia.

En plena època de descolonització a mitjan segle XX, André Malraux va dir que els europeus tenien «amb Kosova el mateix problema que França amb Algèria, però al centre del continent».


Requejo creu que el procés de Kosova no és aplicable aquí però admet que podria ser un referent futur, com Montenegro

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Saint Kitts-Nevis, un referèndum al 60%

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.