El títol del llibre El avión de madera (Editorial Candaya) fa referència a una joguina que serveix com a nexe que uneix la dispersió d'una família, que abans de marxar a Catalunya ja havia hagut de marxar cap a l'Argentina als anys vint. «Tot i que de fet el llibre parla de la generació dels montilla, la novel·la té tres temps: abans de la Guerra espanyola, la postguerra i el present del narrador», explica Aranda, «tot plegat s'articula en les onades d'emigració».

El protagonista que explica la història arriba amb dos anys a Barcelona procedent d'un poble que a la novel·la s'anomena Escua, un poble negat per les aigües d'un pantà, però que en realitat és Archidona, lloc real de procedència de part de la família d'Aranda.

Aranda ha volgut en el llibre plantejar una visió diferent del fenomen de la emigració i la immigració ara que a Catalunya s'hi afegeixen noves onades d'immigrants procedents de diferents llocs del món. «Hauran de ser els fills dels que ara arriben els que escriguin sobre el procés d'integració de les seves famílies a Catalunya», diu.

Aquests moviments que no acaben de parar mai fan que Aranda prengui una certa distància a l'hora de marcar barreres entre la població autòctona i la nouvinguda. «Si ens posem a pensar, d'una banda o altra, en el fons, tots som fills d'immigrants», explica Aranda, que de fet exerceix ara d'emigrat a Londres, on viu habitualment excepte les temporades que passa a Catalunya.

El llibre marca l'accent en els personatges, les anades a Barcelona i les tornades al poble; els trens, l'arribada d'un nou parent a Catalunya, l'adaptació dels espais oberts a petits habitacles habitats per diverses famílies, però des d'on, amb esperança, sort i molt de treball es podia fer un salt cap a un pis no compartit. I fins i tot a President.