| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 16 d'octubre de 2021


dimarts, 25 de desembre de 2007
>

Cada casa té el seu costumari

El dia de Nadal és quan les parelles s'adonen que han canviat de família

vuits i nous

MANUEL CUYÀS.

És tan cert que Nadal és una diada familiar, íntima, de portes endins, que per més que costumistes i antropòlegs s'escarrassin a publicar llibres descriptius de la festa no passa mai que els lectors d'aquests llibres se sentin exactament identificats amb la descripció. I això que si hi ha una festa que tingui costumaris i cançoners són les festes de Nadal, més que qualsevol altra al llarg de l'any. La festa és la mateixa, el comú denominador és invariable, però els detalls són diferents a cada domicili.

Posem un exemple, a veure si m'entenen, que em sembla que sí. Tinc a les mans un llibre magnífic que acaba de sortir publicat per Pòrtic. És de Joan Soler i Amigó –diumenge passat aquí mateix els en parlava– i es titula Tradicionari del Nadal català. Agafem les pàgines 54, 55 i 56, on es parla de les canterelles del tió. Mirem la primera cantarella. Diu: «Caga tió de Nadal./ Posarem el porc en sal,/ la gallina a la pastera,/ el pollí a dalt del pi,/ toca, toca Valentí.» Vostès o els seus fills han cantat mai exactament aquesta lletra? Hi retira però no ho és ben bé. Provem-ne una altra: «Tió de Nadal,/ caga torrons/ i pixa vi blanc./ No ens doneu arengades/ que són massa salades.» O aquesta: «Caga tió/ de mel i mató!/ Caga tió/ per aquell que és bon minyó.» És clar que Joan Soler i Amigó aclareix que la primera cantarella és pròpia de Manresa, la segona de Valls i la tercera de Palamós. Però jo estic segur que si anàvem a Manresa, a Valls o a Palamós casa per casa, trobaríem tantes variants de cada cantarella com timbres a què truquéssim.

O les representacions dels Pastorets, de les quals ell llibre que vaig seguint també parla. Hi ha els Pastorets de Folch i Torres, hi ha els de Ramon Pàmias, hi ha els d'autor més o menys anònim, n'hi ha, amb totes les variants, a cada poble i a cada centre parroquial, però la gent de cada poble i de cada centre parroquial només accepta els seus, els propis. Vostès diguin a un mataroní que hi ha pobles on els dos protagonistes dels Pastorets es diuen Lluquet i Rovelló en comptes de Jonàs i Mataties, que és com s'han de dir, i aquest mataroní es pensarà que això ni son Pastorets ni són res i no fan Nadal.

Les parelles, quan es cansen, noten que han canviat de família no a l'hora d'anar a dormir o per la manera que cadascú té de rentar-se les dents, de coure les mongetes o d'estendre la roba. Ho noten el dia de Nadal. El dia de Nadal cada cònjuge s'adona que s'ha casat amb un estrany i que a darrere d'aquest estrany hi ha una família més estranya encara perquè no canten igual ni mengen les mateixes neules ni amaneixen l'api ni fan l'escudella com es feia a casa, si és que fan escudella. Per Nadal, qualsevol canvi, per insignificant que sigui, cobra una magnitud inusitada. Tothom és un intrús, un estranger, a casa el sogre.

Hi ha qui s'escandalitza pel fet que el Nadal català incorpori costums forans com ara el Pare Noel, Santa Claus, o la nochebuena. No cal pas que s'hi posin pedres al fetge. De la mateixa manera que un negre americà vingut d'Amèrica no reconeixerà Cap al cel tots anem-hi cantada per l'escolania de Montserrat i es pensarà que és una sardana i no un spiritual de la seva pròpia cultura, el Pare Noel o Santa Claus, un cop han entrat en una llar catalana es converteixen en l'avi del Barça o en la viva imatge de Rius i Taulet segons l'efígie que hi ha al passeig de Sant Joan de Barcelona o en l'avi que seu al cap de taula i dóna als néts que han recitat la dècima una estrena, una rabassa, una propina, un aguinaldo o com sigui que es digui a cada casa. I per la nochebuena, no passin pena perquè garbellada per una casa catalana no tindrà res a veure amb la que es pugui celebrar, posem per cas, a Andalusia ni amb el «saca la bota María».

Com a primera classificació, les cases catalanes es divideixen entre les que farceixen els galets i les que no els farceixen i ara no em facin dir el costum de casa meva perquè no vull aparèixer com un rar en data tan assenyalada.

Bon Nadal.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.