Un fet a priori anecdòtic com són les felicitacions de Nadal dels integrants del consell executiu de la Generalitat pot servir per demostrar que el govern de José Montilla i el de Pasqual Maragall no tenen res a veure. En l'anterior legislatura els departaments anaven tant al seu aire que la disbauxa es trobava fins i tot en una gamma de felicitacions de tots els colors i mides de Nadal a gust de cada departament, amb la conseqüent alegria de despesa de l'erari públic. El Nadal passat el govern ja va introduir austeritat en aquest aspecte, però es podia arribar a pensar que, havent pres possessió del càrrec a finals de novembre, no van tenir temps per a la creativitat. Però aquest any es confirma que la voluntat de donar imatge de cohesió, criteris homogenis i austeritat en la despesa han arribat a les nadales, que han quedat a les mans de la direcció general de Difusió Corporativa de Jordi Fortuny.

Aquest any, amb un disseny de Salvador Saura, s'ha triat fragments del Vitrall del segon pis de la sala de concerts del Palau de la Música, amb motiu del centenari, que es compleix el 2008, i se n'han fet quatre versions. Una de més gran per a Montilla, una per al vicepresident Carod –que a diferència d'altres anys, felicita el Nadal i no només les festes–, la dels consellers i la dels alts càrrecs –amb una versió que inclou el castellà per al delegat a Madrid–. Tot plegat una torada de 90.000 exemplars i un cost de 42.000 euros, 6.000 dels quals per disseny.

Les úniques diferències estan en els detalls triats, que en el cas de Montilla és una rosa de flors blanques i flors verdes. La rosa socialista i la bandera andalusa com a homenatge al lloc de naixement del President? Una simple casualitat, respon Fortuny. De fet, la nadala del vicepresident Carod inclou també una rosa, i ben vermella. La tria l'ha fet Salvador Saura, i és possible que Montilla ni hi hagi intervingut. Fortuny confirma que des de Difusió Corporativa es treballa per aplicar criteris homogenis i de racionalitat de despesa. «Podem ser diversos, però no dispersos», diu. I, de fet, malgrat que per la magnitud de l'administració i la llibertat de despesa no hi pot posar la mà al foc, no té constància, ni la té aquest diari, que ningú s'escapi de la racionalitat que ja aplicava Jordi Pujol.