| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 26 de maig de 2020


diumenge, 16 de desembre de 2007
>

Nit d'exaltació de la «crosta»



la crònica

NATÀLIA BORBONÈS.

+ Una imatge de la Nit de Santa Llúcia, que divendres es va celebrar a Reus. Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

L'inhòspit Palau de Fires i Congressos de Reus lluïa molt bé amb la transformació de disseny de què va ser objecte. Aquesta va ser l'única valoració positiva unànime del públic local –ni una tercera part dels 900 assistents, la majoria transportats des de Barcelona amb autocars– que va assistir al sopar de lliurament dels premis de la Nit de Santa Llúcia, divendres a la nit. Va ser una festa llarguíssima en què les intervencions de dos dels guanyadors de la nit, Pep Coll (premi Sant Jordi) i Guillem Frontera (premi Mercè Rodoreda), van posar el necessari punt irònic i de distanciament a l'exaltació de la crosta –inevitable, potser, vist com està el pati polític– en què es va convertir la vetllada, i en la qual l'homenatge a Gabriel Ferrater, fil conductor de l'acte, no va ser del tot reeixit. La festa va arrossegar el llast d'una inflació de premis que l'any que ve pujarà unes dècimes més amb un nou guardó literari del Barça. Però la Festa de les Lletres Catalanes és patrimoni d'Òmnium Cultural, que té tot el dret a organitzar-la com vulgui. Només faltaria.

La vida i obra de Gabriel Ferrater era, doncs, l'eix de la gala, amb un seguit de números que s'anaven intercalant entre premi i premi, mentre el públic degustava un menú de càtering que a la cronista li hauria sabut greu pagar (50 euros) si no l'haguessin convidada. Les petites actuacions de dansa i música s'anaven succeint, començant per una al·legoria del suïcidi del poeta, que amb prou feines es podia apreciar amb les columnes del palau firal fent de barreres visuals. Tampoc no va resultar gaire arrodonida l'actuació de Lluís Gavaldà, del qual la cronista estava convençuda que s'havia animat a musicar un poema ferraterià. Però no. «Avui no canto perquè no tinc ganes d'esgarriar-vos la vetllada», va anunciar el líder d'Els Pets al públic abans de posar-se a recitar, amb l'acompanyament del saxo de Xavier Pié, Temps enrere. Però, tot i la bona voluntat, va quedar clar que el de Constantí és músic i no rapsode. També va resultar una mica agafada pels pèls la intervenció final de la gran actriu Vicky Peña –ella sí que sap recitar i va brodar, per tant, el Si puc–, amb la interpretació d'una cançó de Bertolt Brecht i Kurt Weill, que a aquelles hores de la matinada es va fer excessiva. De l'espectacle ferraterià, el millor va ser la projecció de les imatges del festival de poesia del Price de Barcelona de 1970 –amb un corprenedor Ferrater recitant–, gentilesa de la Filmoteca de la Generalitat.

I, pel que fa als premis, se'n van lliurar un munt, dels quals la cronista destacarà el Leandre Colomer de novel·les basades en fets de la història de Catalunya, que va presentar Jaume Sobrequés, membre del sector de la crosta del PSC –l'afortunada definició és gentilesa del col·lega Francesc Domènech–, i que va recaure en el treball de Víctor Farías, un historiador d'origen xilè; i els premis de ràdio i televisió, que va anunciar la periodista Sílvia Cóppulo, que, com a musa que deu ser de la Nit de Santa Llúcia, va tenir llibertat per allargar-se en la presentació eufòrica dels premiats: Jordi Tardà –«jo sóc avui satisfaction»– i Alfred Rodríguez Picó, que va anunciar temporals immediats d'aigua i neu. Mentre la cronista escrivia això ahir al matí, a Reus lluïa el sol.

Moment àlgid de la nit: la compareixença dels dos presidents de la vetllada, Joan Laporta i Jordi Porta, per anunciar un premi literari sobre esport i ciutadania patrocinat pel Barça, que es lliurarà a partir de l'any que ve i que estarà adreçat a escriptors menors de 35 anys. Al veterà Guillem Frontera, que va recollir tot seguit el premi Mercè Rodoreda de narracions curtes, li va saber molt de greu no poder concursar en el premi del Barça, i va fer una breu i magnífica dissertació sobre els paradisos perduts. Poc després, Pep Coll, que no va agrair el premi Sant Jordi «perquè si me l'han donat, és que me'l mereixo», reblava el clau de la ironia en referir-se als «alcíssims de la taula del mig» –la de les autoritats– i a l'afició de Gabriel Ferrater a les senyoretes, «però més les d'Avinyó que les de Lourdes», en referència al títol de la seva novel·la Les senyoretes de Lourdes. «I ara potser més val que calli», va acabar l'escriptor del Pallars parafrasejant Ferrater. Però encara no era hora de callar, ja que faltaven els discursos de les dues màximes autoritats presents a l'acte, Ernest Benach i Josep-Lluís Carod-Rovira, republicans i fills del Baix Camp, i que van ser quasi calcats, amb crítiques a la Generalitat valenciana per la clausura dels repetidors de TV3 i elogis desmesurats a la fira del llibre de Frankfurt per la projecció que ha suposat de la nostra cultura. «Si tinguéssim Estat, ja tindríem el Nobel de literatura», es va embalar el vicepresident del govern. Per la seva banda, el president d'Òmnium, Jordi Porta, també es va referir a l'afer dels repetidors i va anunciar que la Nit de Santa Llúcia de l'any que ve se celebrarà a Barcelona.



PREMI BARTRINA


Un capítol a part mereix la intervenció reusenca en la festa. Però, primer, una rectificació de la cronista. Si ahir publicava que el VII premi de teatre Joaquim M. Bartrina s'havia declarat desert per decisió d'un jurat format, entre altres, per Joan Pascual, avui ha de puntualitzar, en benefici de l'afectat, que el nom de Pascual no figurava en el redactat de l'acta del guardó que en la festa va llegir la veu en off de Montse Llussà, presentadora invisible de la nit, atès que el secretari del jurat, Jordi Vall, no hi va fer acte de presència. Pels comentaris que circulaven, es veu que Pascual hauria renunciat en l'últim moment a formar part del jurat en no haver tingut temps de llegir les vuit obres preseleccionades de la trentena que s'havien presentat al premi. Una circumstància que afegeix més confusió a la trista no-concessió enguany del guardó de més projecció exterior del cartell dels premis Reus, que aquesta edició han passat més desapercebuts que mai. Per això, la projecció d'un vídeo amb un resum dels premis va resultar sobrera. Però que no pateixin l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, i la regidora de Cultura, Empar Pont, que també van tenir el seu minut de glòria en la Nit de Santa Llúcia. Els de Barcelona no van entendre res, de tot això. Només les cronistes locals que tot ho critiquen.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.