| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 15 de desembre de 2007 > Pep Coll rep el Sant Jordi amb una revisió de Bernadette, la il·luminada de Lourdes
M. Dolors Farrés queda finalista, mentre que Guillem Frontera guanya el Mercè Rodoreda i Txema Martínez, el Carles RibaVALÈRIA GAILLARD. Barcelona La temàtica religiosa irromp amb força en els premis Sant Jordi, que es van entregar ahir a Reus en la tradicional Nit de Santa Llúcia. La novel·la guanyadora dels 60.000 euros amb què està dotat el premi, Les senyoretes de Lourdes, de Pep Coll, explora el costat femení de la religió a través d'una biografia novel·lada de Bernadette Soubirous, fundadora del santuari de Lourdes. M. Dolors Farrés queda finalista (10.000 euros) amb una història d'amor entre dos capellans homosexuals a l'Osona del segle XIV. El mallorquí Guillem Frontera guanya el Premi Mercè Rodoreda de contes, dotat amb 10.000 euros, amb La mar enfora, una recerca del paradís perdut, mentre que Txema Martínez rep el Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros, amb L'arrel i la pluja.
«Lourdes molesta l'esquerra laica, però és un santuari molt important que no té res a envejar a la Meca ni al Ganges: cada any hi van sis milions de pelegrins i està situat a la França més republicana i liberal». Pep Coll, nadiu de Pessonada, al Pallars Jussà, s'ha volgut mantenir prop dels Pirineus, on ha ambientat gran part de la seva obra, en aquesta novel·la que analitza la visió ancestral femenina de la religió, oposada a una de masculina representada per Roma, tot dogma i poder, a través de la biografia novel·lada d'un dels personatges més populars i alhora més desconeguts: Bernadette Soubirous. «Ens han venut la història que els capellans es van aprofitar d'aquesta pobra nena malalta que va veure la Verge, però no va ser així, sinó que les seves visions van enfrontar tots els poders eclesiàstics i ella, més que afortunada, va ser una desgraciada». Coll ofereix per primer cop una visió humana d'aquesta santa, que ni morta es va poder amagar, com era la seva voluntat, ja que l'exhibeixen a la localitat de Nevers, on va morir. L'autor entén les seves il·luminacions com un «fenomen patològic»: «passa com les encantades dels boscos, es donen unes condicions que fan que la gent tingui il·luminacions, però encara es desconeix com es produeixen». Pep Coll és autor de set títols de narrativa i nou novel·les, algunes juvenils, entre les quals hi ha El segle de la llum (1997) i El salvatge dels Pirineus (2005), la darrera. També ha treballat l'assaig amb dues obres, El parlar del Pallars (1991) i Viatge al Pirineu fantàstic (1996). La religió també recorre la trama de l'obra finalista, L'hora quieta (títol provisional), definida per Laura Borràs, membre del jurat, com una novel·la d'intrigues papals, en què la moral pública s'oposa al vici privat, mitjançant el un romanç entre dos capellans homosexuals: «És una història híbrida de lleialtats i vileses en què les dones juguen un paper important». Va ser durant una visita en un monestir de Sant Llorenç de Munt, a les Guilleries, que Farrés va tenir la idea. D'això fa 25 anys. Li van ensenyar un llistat dels priors del monestir i en va trobar un que havia fugit: «vaig pensar que se'n podria fer una bona novel·la, primer volia fer una història d'intriga, però va anar evolucionant vers una d'amor», argumentava la periodista, autora del llibre de narrativa Ciutat ambre (1995). La religió es manté present, encara que de biaix, en l'arxipèlag de contes La mar enfora, ja que el seu autor, Guillem Frontera –novel·lista i poeta prolífic, amb títols com ara Tirannosaurus (1977) i Un cor massa madur (1994)– va estudiar en el seminari Seràfic de la Porciúncula, una etapa, diu, «perniciosa» de la seva vida. Els contes presenten des d'un punt de vista autobiogràfic la infància de l'escriptor, que correspon a la Mallorca preturística: «és un llibre muntat molt hàbilment, sembla que ens trobem davant d'un segon mite d'Andratx», considera Borràs. Frontera va donar el seu parer: «tot canvia tan ràpid que emboliquem el passat com si fos un paradís perdut, però revisant la infància, me'n vaig adonar que, en realitat, el paradís no era res més que el futur». Després de passar-se molt de temps traduint els sonets de Shakespeare, Txema Martínez volia canviar d'aires i va escriure un dietari poètic que li ha merescut el premi Carles Riba. L'arrel i la pluja està dividit en quatre parts, una per a cada estació de l'any. «És un poemari d'una força metafòrica i magnetisme verbal sorprenent, al mateix temps que presenta una reflexió moral», valora Borràs. «Són cinquanta poemes seleccionats entre molts més que vaig escriure. Hi ha de tot. Després de traduir Shakespeare tenia ganes de buscar coses noves i maneres diferents de fer estrofes». El poeta assegura que el llibre es pot llegir com un conte: «mostra com em vaig transformant i fent més persona cada dia». Tots els títols premiats sortiran a la primavera editats per Proa, que convoca el premi Carles Riba, juntament amb la Fundació Enciclopèdia Catalana. La resta de guardons estan convocats per aquesta entitat i Òmnium Cultural. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|