| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 26 de maig de 2020


dijous, 13 de desembre de 2007
>

De «Dido i Enees» a «Roses de gos»

El Teatre Bartrina serà la seu demà de l'estrena d'una òpera jazzística, amb llibret del poeta Albert Roig

NATÀLIA BORBONÈS. Reus
Un nou llibret i una nova partitura. Aquest ha estat el resultat final del que havia de ser en un principi una adaptació al català de l'òpera barroca Dido i Enees, de Henry Purcell, però que la creativitat del poeta Albert Roig i dels músics Francesc Capella i Gorka Sierra ha transformat en Roses de gos, una peça operística i jazzística rabiosament contemporània que s'estrena demà al Teatre Bartrina de Reus. El muntatge és una coproducció de l'Associació d'Iniciatives Culturals Carles Amill, el Centre d'Arts Escèniques de Reus i Escena Nacional d'Andorra, amb el patrocini de l'empresa Gam-Vilatel. Tres cantants, dos actors, dos cors i deu músics són les cares visibles dalt de l'escenari d'un projecte que neix amb la voluntat d'impulsar la cultura al territori.


+ Una escena d'un dels assajos del muntatge musical, que es representarà demà i dissabte al Bartrina. Foto: ROSA BONCOMPTE

El poeta tortosí Albert Roig ha tingut «tot el temps i tota la llibertat del món» per actualitzar el text de l'òpera de Purcell del qual, va dir ell mateix ahir, durant la presentació de Roses de gos, «com que la gent d'aquest país no sap anglès, ignora que és pitjor que el d'una cançó de Julio Iglesias». Roig, doncs, va acudir a l'Eneida de Virgili per actualitzar el personatge d'Enees, que veu com un mercenari o un terrorista («no és més que un Ben Laden»), que acut a Cartago quan Dido contracta els seus serveis. La tragèdia de la guerra, doncs, plana damunt Roses de gos, mitjançant un personatge de nova creació, Destí, que en el muntatge interpreta l'actor Ernesto Collado. Roig ha volgut fer «una peça essencial, que d'aquí a mil anys encara pugui funcionar» i amb un títol inspirat en l'extraordinària La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, una obra on també hi ha molta violència. El llibret de Roses de gos està inclòs en el volum A l'encesa, amb què Roig ha guanyat l'última edició del Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater.

Quedava llavors quadrar el text de Roig amb la música. Un projecte que, en principi, va espantar el prestigiós músic basc Gorka Sierra, responsable de la direcció musical de l'òpera juntament amb Francesc Capella, pel repte que suposava, també, acoblar una partitura barroca amb una de jazzística. «De fet, la mateixa Dido i Enees ja era un acoblament entre les músiques culta i popular de l'època. També entre el jazz i el barroc hi ha molts punts de connexió. Hi ha molta improvisació i la fusió resulta fantàstica», segons Sierra. A Roses de gos, per tant, hi ha un text barroc i un text jazzístic diferenciats que els cantants Nuria Orbea (soprano), Paco Vas (tenor) i Carme Cuesta (jazz) van fusionant en determinats moments de l'espectacle. Sierra també destaca l'actuació del cor Sant Esteve de Vila-seca i del cor de nois del conservatori de Vila-seca (32 persones en total) que participen en el muntatge, així com dels deu músics que interpreten en directe la partitura. I tots plegats dirigits, en la part escènica, pel cambrilenc Iban Beltran, que ha treballat en els dos últims anys en la concreció del projecte.

Projecte que s'estrena demà i dissabte al Teatre Bartrina i que, de moment, ja té confirmada una actuació, a la primavera del 2008, a Andorra, gràcies a l'entrada en la producció d'Escena Nacional d'Andorra, una plataforma fundada aquest estiu pel govern andorrà i la iniciativa privada per impulsar projectes escènics al Principat. Però Roses de gos també té intenció de fer gira per la demarcació i, possiblement, per la resta de Catalunya. El muntatge és la primera iniciativa de l'Associació d'Iniciatives Culturals Carles Amill, que presideix Carles Cugat (escenògraf, d'altra banda, de Roses de gos), i que té la voluntat d'incentivar la vida cultural del Camp de Tarragona amb projectes que «facilitin l'intercanvi interdisciplinari entre els diferents llenguatges artístics, afavoreixin la participació de joves creadors de la zona i estimulin i optimitzin el teixit cultural existent a la província», segons la declaració de principis de l'entitat.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El Bartrina de Reus estrena demà l'òpera jazzística amb llibret del tortosí Albert Roig

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.