Tot i que segurament és l'arquitecte que més ha construït a Barcelona (la Nova Duana, el Palau de Justícia, el temple del Tibidabo, el Casal de l'Estalvi...), i particularment a l'Eixample, Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858-1931) és alhora un dels arquitectes més desconeguts. Amb l'objectiu de reivindicar el seu llegat (és autor de prop de 500 obres i d'alguns dels edificis públics i privats més reconeixibles de la ciutat), s'ha publicat una extensa monografia que recull la seva obra completa, Sagnier. Arquitecte. Barcelona 1858-1931, concebuda per Ramón Úbeda i promoguda per Antonio Sagnier, nét de l'arquitecte.

La publicació, editada en català, castellà i anglès, aplega textos de Santi Barjau, Lluís Permanyer, Joan Bassegoda i Nonell, Oriol Bohigas, Juli Capella, Roser Casanovas, David Ferrer, Teresa Navas, Josep Maria Montaner, Oriol Pi de Cabanyes, Arcadi Pla, Josep Ribas Folguera, José Luís Sanz Botey i dels mateixos Antonio Sagnier i Ramón Úbeda.

El llibre es va presentar fa uns dies a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), i en el decurs de l'acte, es va fer una donació de la documentació recopilada i produïda en la seva elaboració a l'Arxiu Històric del COAC. El COAC s'encarregarà de la catalogació i conservació del fons documental amb l'objectiu de posar-lo a l'abast de tot aquell que vulgui aproximar-se a l'obra de Sagnier.

El COAC és, amb els seus més de 180.000 volums i arxius documentals, un dels centres d'arquitectura més importants d'Europa, que custòdia el fons professional d'un centenar d'arquitectes, l'obra dels quals és fonamental per comprendre la història de l'arquitectura contemporània a Catalunya.