Les empreses elèctriques estatals (Ascó i Vandellòs són propietat d'Endesa i Iberdrola) van crear ENUSA l'any 1972 amb l'objectiu de disposar d'una central de compres d'urani, atès que la llei dels jaciments espanyols d'aquest mineral és molt baixa. De fet, la mina que explotava a Salamanca es va tancar el 2001 «perquè era més barat comprar l'urani fora que extreure'l aquí», explica José Emeterio Gutiérrez, director de combustible d'ENUSA. Des del 1985 la companyia (constituïda per la Societat Estatal de Participacions Industrials i el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) disposa de la fàbrica de Juzbado, que compra a l'estranger l'UO2 (enriquit al 5% com a màxim amb l'isòtop U-235) per transformar-lo en les pastilles compactes que les centrals nuclears utilitzen com a combustible.

El Canadà (amb un 29%) i Austràlia (22%) són els principals productors mundials d'urani, per bé que també se n'extreu al Níger (ENUSA hi té una mina), Rússia, Namíbia, els EUA i en altres països. França, els EUA, la Gran Bretanya, Alemanya, Holanda i Rússia són els principals enriquidors d'urani; pel que fa als fabricants de combustible, el mercat és a les mans de Westinghouse (16%), la també americana GNF (14%), la francesa Areva (24%), la russa TVEL (14%) i altres companyies. Enusa fabrica un 4% de la producció mundial de combustible nuclear i té compromisos signats «per valor de 340 milions d'euros» fins l'any 2020. «Al món hi ha prou urani per subministrar les centrals actuals i les que es preveu que es posaran en marxa els pròxims anys», afirma Gutiérrez, segons el qual les reserves poden abastir les centrals durant milers d'anys, més si es té en compte que els reactors de nova generació aprofiten millor el potencial energètic del mineral.

ENUSA, que a partir dels anys noranta es va diversificar fins a crear un grup industrial, té actualment 928 treballadors en les diferents àrees de l'empresa: combustible, serveis mèdics relacionats amb l'ús de material nuclear, transports especials, restauració mediambiental, enginyeria, etc.

L'empresa és també la responsable de guardar les reserves estratègiques d'urani de l'Estat espanyol, que són propietat de les empreses elèctriques però que depenen del Ministeri d'Indústria, que en cas de necessitat autoritzaria l'ús del material, prou per carregar els reactors de dues centrals nuclears.

2.818 ELEMENTS
Des de la seva entrada en funcionament, la fàbrica de Juzbado ha servit a l'ANAV 2.818 elements combustibles: 994 a Ascó I, 930 a Ascó II i 894 a Vandellòs II. Aquests elements es munten a la fàbrica a partir de l'UO2 en pols, que es comprimeix fins a formar pastilles sòlides que, un cop passen pel forn a 1.800 ºC, adquireixen propietats ceràmiques que les fan aptes per a la fissió. A través d'«un treball continu» entre ENUSA i ANAV, a la fàbrica es munten les pastilles en els cilindres metàl·lics estancs que s'introdueixen en els bastidors que conformen l'element combustible. Cadascun té 4 metres d'altura i 21,4 centímetres d'amplada, amb un pes de 670 quilos (465 dels quals corresponen a les aproximadament 100.000 pastilles ceràmiques que hi ha en cada element). Els elements, sotmesos a centenars de controls i inspeccions durant tot el procés de fabricació, es transporten en contenidors especials fins a les centrals, on queden dipositats a les piscines un cop s'han utilitzat.