| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 21 de setembre de 2019


dijous, 15 de novembre de 2007
>

Del balcó estant

Olga Xirinacs, que viu a tocar del Balcó del Mediterrani, reflexiona en el seu nou llibre sobre el suïcidi

CARINA FILELLA. Tarragona
A casa seva té «un balcó sobre el Balcó on la gent se suïcida». L'escriptora Olga Xirinacs ha presenciat nombrosos suïcidis des del Balcó del Mediterrani de Tarragona, i dóna fe de vint casos en el seu nou llibre, El balcón de los suicidas (Editorial Omicron). Un treball que «no és novel·la, ni un conjunt de narracions», sinó que l'autora hi aboca «reflexions» al voltant del suïcidi, vist des «d'una empatia cap al suïcida» i des del «respecte» cap a la persona que decideix treure's la vida. Com en els últims treballs, Xirinacs ha decidit publicar aquest en llengua castellana, per la dificultat que es troba que les seves obres en català siguin traduïdes.


+ Olga Xirinacs, a casa, des d'on té una visió privilegiada del Balcó del Mediterrani. Foto: JUANPE

«Tenia l'obligació de fer-lo». Així ho apunta Olga Xirinacs quan se li pregunta pel seu nou llibre. Un treball que té el seu embrió en l'observació, les vivències i els records viscuts des del balcó de casa seva, al capdamunt de la Rambla Nova de Tarragona, just al davant del Balcó del Mediterrani, un lloc tan emblemàtic per als turistes i vianants, com ho és per als que el trien com «el seu últim escenari».

El balcón de los suicidas no és un conjunt de narracions, sinó un seguit de reflexions al voltant dels suïcidis; un fet que ha estat present constantment en la seva vida, justament pel fet de viure'ls de molt a prop. «El llibre no és gens morbós, sinó mol respectuós, comprensiu amb la persona que se suïcida», afirma l'escriptora tarragonina, conscient que «una persona, abans no arriba a prendre aquesta decisió, ha d'haver patit molt, per això intento mirar-ho des de la comprensió i la compassió», diu. El suïcidi, una paraula que esdevé sovint un tabú, «és un acte humà», apunta Xirinacs, que diu haver localitzat pensadors i psiquiatres francesos que «tenen un punt de vista molt més ampli que el nostre, abordant el tema sense complexos i amb una gran comprensió». De fet, en el seu text, Olga Xirinacs mostra «una empatia cap al suïcida». «Si un està cansat de viure, té el dret de deixar de viure», diu l'autora, que vol deixar molt clar que no totes les persones que es treuen la vida «son alcohòlics o drogoaddictes».

Segons l'escriptora, «els suïcides acostumen a triar llocs importants per al seu últim acte. Volen donar una ambientació per la seva última actuació a la terra. Van a un lloc emblemàtic a suïcidar-se». Xirinacs creu que «inconscientment o conscientment, es busca un escenari magnífic per l'última actuació, perquè el suïcida sempre deixa un missatge, encara que no sigui escrit, que interpel·la tota l'altra gent que es pregunta el per què».

A El balcón de los suicidas (Editorial Omicron) Olga Xirinacs hi explica vint casos produïts al Balcó del Mediterrani: però «no són casos documentats, no els he investigat cas per cas, simplement els creo un ambient i els faig unes reflexions». Malgrat tot, Xirinacs confessa que ella «mai no ho faria» de tirar-se pel balcó i que, en cas que algun dia decidís treure's la vida, té pensat un altre escenari i una altra situació, que prefereix no fer pública. Sí que té clar que en el seu funeral vol que interpretin la primera coral de J. S. Bach Vine, dolça mort, i és precisament dels corals de Bach que inclou algunes cites en el seu llibre.



UN CAS REAL A LA PORTADA


La portada del llibre està il·lustrada amb un dibuix fet per la mateixa escriptora. Hi mostra la figura d'una noia que té tota la intenció de llençar-se pel balcó. Xirinacs va viure aquest fet de molt a prop. Diu que va estar observant aquesta jove i que va decidir anar-la a buscar abans no es tirés al buit. La va convidar a pujar a casa seva i ella li va confessar que un desengany amorós l'havia dut a la desesperació. En aquest cas, la jove no va arribar a formar part del llistat dels suïcidis.

El llibre el va escriure «a mà» durant un viatge als Alps italians. Per això inclou diverses referències als espais, paisatges i monuments vistos durant el recorregut.



EN CASTELLÀ


Com ja és habitual en els últims anys, Xirinacs ha publicat en castellà el seu últim llibre, perquè se sent desenganyada «per la manca de traduccions» de les seves obres en català. «No tinc traduccions a llengües majoritàries estrangeres i com que no he tingut l'oportunitat de ser traduïda al castellà, doncs escrit directament en castellà». A més, té el projecte d'anar traduint ella mateixa les seves anteriors novel·les en català i deixar-les a punt «per si es presenta l'oportunitat de publicar-ho, tant en castellà com en llengües estrangeres, que és el que voldria i al que aspiro». De totes maneres, Xirinacs és autora de més de cinquanta títols. Diu que li fa mandra contar-los i que, superat aquest mig centenar, ja no és tan important quantificar-los.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.