| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 18 de juny de 2019


dijous, 15 de novembre de 2007
>

L'estratègia del salvatge infant

La Fontana d'Or busseja en el primitivisme de Torres-Garcia en una exposició de tesi amb abundant obra inèdita

EVA VÀZQUEZ. Girona
Les arrels de la factura rudimentària, crua, deliberadament tosca de Joaquim Torres-Garcia (Montevideo, 1874-1949) es posen per primera vegada al descobert a l'exposició Darrere la màscara constructiva, que s'inaugura avui a la Fontana d'Or de Girona (20 h) i que permet resseguir a través de 44 teles i fustes i 33 dibuixos, datats entre 1924 i 1945 i procedents en bona part del Museu Torres-Garcia de Montevideo però també de galeries i col·leccions privades de tot el món, l'interès creixent de l'artista uruguaià per les fonts del primitivisme a la recerca d'una realitat altra, superior i espiritual, que el converteix en un dels avantguardistes menys ortodoxos del segle XX. La mostra, comissariada per Marc Domènech, estarà oberta fins al 13 de gener.


+ Cap màgic (1930), un oli sobre taula. / Foto: EL PUNT

L'historiador de l'art Marc Domènech ho estableix de bon principi: Torres-Garcia va sentir-se massa pròxim als valors del primitivisme, de la intuïció, la pobresa de mitjans i fins de la màgia, per convertir-se en un constructivista ortodox, de manera que el seu flirteig amb les categories d'ordre i estructura que en efecte són primordials en la seva concepció artística s'ha d'interpretar com una màscara complexa del seu veritable ideari estètic. N'hi ha prou de consultar les seves reflexions teòriques recollides en un ampli cos literari, sovint poc o mal llegit, per adonar-se amb quina precocitat defensava les qualitats del primitivisme, fins i tot quan la seva obra encara s'inscrivia plenament en el classicisme del projecte noucentista, del qual d'altra banda s'allunyaria amb no poc desencís i mal humor. Exceptuant aquesta etapa i la que el va vincular al vibracionisme del també uruguaià Rafael Barradas i del poeta Joan Salvat-Papasseit, la seva és una posició «sempre voluntàriament al marge dels moviments contemporanis», fins al punt que Domènech insinua que les poques vegades que hi estableix una certa sintonia, com ara entre 1917 i 1922, la sensació que produeix és que està passant per un moment d'indecisió creativa. La seva obra fa l'efecte d'«un vidre translúcid que deixa passar la llum i l'ombra dels grans trastorns formals del segle XX però cap imatge nítida», va dir el comissari per contradir que aquest caràcter «enigmàtic i eclèctic» tingués a veure amb dubtes o irresolucions, sinó amb una «estratègia deliberada de mantenir-se còmodament als marges», tot i transitar lliurement per alguns elements del cubisme, el surrealisme, el neoplasticisme o el constructivisme.

El primitivisme de Torres-Garcia, nascut a Montevideo de pare mataroní i establert des dels 17 anys a Catalunya, des d'on va viatjar a partir dels anys vint als Estats Units, Itàlia i França, abans de tornar a l'Uruguai el 1934, prové de fonts múltiples, des de l'art tribal a la pintura del Quattrocento, passant pel romànic i el gòtic, l'art grec arcaic, la simbologia egípcia i la cultura precolombina, i es pot rastrejar en escrits tan primerencs com les Notes d'art, de 1913, o a El descubrimiento de si mismo, de 1917, tots dos llibres publicats a Girona per la Tipografia Masó: «El secret que tots els pobles primitius ens agradin, tot i la seva incorrecció, és que, no avergonyits per la tècnica, o més aviat no preocupats per ella, es van cuidar només d'exterioritzar el seu món, allò íntim seu.» Aquest és també el moment en què aprofundeix en la fascinació que sentirà tota la vida, de manera semblant a Paul Klee, per l'imaginari infantil, «humil en la matèria, simple, profund i expressiu perquè té el seu origen en la intuïció, en el subconscient, i, doncs, és lliure», escriurà durant la seva estada a Nova York, on muntarà la seva primera empresa de fabricació de joguines, amb Joan Agell i Joan Broch, i el suport entusiasta del fotògraf i galerista Alfred Stieglitz, abans de traslladar el projecte, amb el nom d'Aladdin Toys, a Europa i de veure'l fracassar per un fatal incendi a la fàbrica.



DELS INFANTS ALS INQUES


Si el món de l'infant significa per Torres-Garcia un retorn a «la primera font», com escriuria amb motiu d'una exposició organitzada amb dibuixos dels seus propis fills a París el 1930, l'art primitiu és la via d'accés a un estat originari vinculat a un odre superior que pot posar-se en relació amb les teories idealistes i neoplatòniques del moment, però també amb el «desvetllament de noves realitats», basades en una percepció anterior a la lògica, o en allò que el mateix Torres-Garcia anomenava «la força creativa desconeguda», que va divulgar en els seus escrits l'antropòleg Lévy Brulh a la mateixa època i les teories del qual serien alhora molt apreciades pels surrealistes. En aquesta recerca de l'essencial, l'artista uruguaià deixarà que els materials s'expressin en la seva crua i nua naturalesa, «sense definir, sense polir, sense tractar, sense embellir».

Marc Domènech subratlla que, a diferència dels altres artistes de l'avantguarda que es van sentir atrets pel primitivisme, per Torres-Garcia no va ser mai un mer recurs formal per renovar el seu repertori artístic, sinó un mitjà per aprofundir en la potència expressiva i comunicativa de l'art, per donar compliment al seu gran axioma: «unir l'home amb l'univers».

Des d'aquesta perspectiva, el comissari conjectura que, abans que l'art precolombí, s'hauria de prendre en consideració la influència que van exercir en Torres-Garcia les màscares del mexicà Germán Cueto, cosí de la pintora María Blanchard, que buscava la mateixa rusticitat que l'uruguaià a través de l'ús de suports humils com ara el ferro, el suro, el metall, el cartró o la palla. De fet, no serà fins al seu pas per Madrid, el 1933, que començarà a articular la superfície a partir d'una profusió de formes geomètriques, deutores de la ceràmica i l'art tèxtil andins i que ja explotarà decididament al seu retorn a Montevideo.

Torres-Garcia. Darrere la màscara constructiva és la primera temptativa de remarcar les fondes arrels primitivistes de l'artista, mai estudiades fins ara, però no pas un intent de reescriure la seva trajectòria, va puntualitzar Domènech, que va explicar que el 30% de les obres reunides a la Fontana, procedents en gran part de col·leccions privades de Madrid, Ginebra, Montevideo i Barcelona, s'exposen al públic per primera vegada.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.