| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 27 de novembre de 2020


dilluns, 12 de novembre de 2007
>

L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter

De tota l'aigua que s'extreu del riu, uns 320 hectòmetres cúbics per any, només un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines. Un 71% va cap a Barcelona i la resta és per als regants

ORIOL MAS. Girona

Gairebé la meitat dels catalans es proveeixen de l'aigua del Ter per als usos domèstics. El principal riu de les comarques gironines és el gran subministrador de Catalunya, però això també l'ha convertit en un riu, Pasteral avall, sense personalitat i amb un cabal circulant massa sovint inferior al que marca la mateixa normativa d'acord amb criteris ecològics. De l'aixeta del Ter cada any surten cap a l'àrea metropolitana de Barcelona –més de 100 municipis de 8 comarques– entre 210 i 240 hm³, que representa gairebé la meitat del consum total d'aquesta àrea, o sigui, més de 2,5 milions de persones. Cap a 20 hm³ per any es destinen a les comarques gironines, més de la meitat per a l'abastament de Girona, Salt i Sarrià i la resta per la part central de la Costa Brava. Poc més de 200.000 persones en total, si bé aquesta xifra a l'estiu es multiplica. I encara no 60 hm³ a l'any són per als regants. Percentualment, de l'aigua que se n'extreu només al voltant d'un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines, mentre que el transvasament cap a Barcelona i l'àrea metropolitana és d'un 71%. La resta es destina als regants del Ter, molt sovint els més perjudicats per la falta d'aigua, perquè en moments de sequera són a qui primer es redueix el cabal a què tenen dret. I uns 10 hm³ a l'any es deixen per al cabal circulant del riu a Torroella. De tota aquesta extracció d'aigua els ecosistemes fluvials són els altres grans damnificats.

La desviació de l'aigua del Ter cap a Barcelona està regulada per la llei del 1959, i des de llavors sectors polítics, econòmics i socials gironins han denunciat sistemàticament la situació en què aquesta llei deixava el riu. La situació s'ha anat agreujant els últims anys amb els successius i cada vegada més freqüents episodis de sequera, sense que per ara s'hagin establert solucions a curt termini que ajudin el Ter a recuperar el seu estat normal. La dessaladora del Prat, que facilitarà 70 hm³ d'aigua per a l'àrea metropolitana, és una esperança per restar pressió al Ter, si bé també existeix el temor que aquesta aigua es faci servir per a noves necessitats barcelonines i que en la pràctica no ajudi gens el Ter.

Manel Serra, el gerent del Consorci de la Costa Brava –organisme que s'encarrega de l'abastament a 27 municipis del litoral gironí–, sentencia en el llibre L'aigua a Catalunya: una perspectiva per als ciutadans, editat per la càtedra Agbar de la UPC el 2006, que «ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola per regar, ni l'abastament amb garanties raonables poden suportar gaire més temps aquest autèntic estrès hídric». Aquesta reflexió la comparteixen gairebé tots els sectors gironins involucrats en la gestió del riu, des dels regants fins a entitats ambientalistes, passant també per representants de partits polítics i empreses d'abastament. A més, quatre ajuntaments –Bescanó, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Torroella de Montgrí– han firmat ja una moció que dóna suport a la campanya encetada per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona per recuperar part del cabal, i altres com Celrà i la Cellera s'hi afegiran properament. Els regants fa anys que protesten perquè puguin disposar de més aigua per als seus regadius, i la Cambra de Comerç històricament també ha fet seva aquesta petició, perquè la falta d'aigua pot afectar indústries i centrals hidràuliques.



COMPARACIÓ AMB L'EBRE


La situació del Ter contrasta amb la de l'Ebre, un riu molt més cabalós que només abasta la zona de Tarragona. Compartir entre el Ter i l'Ebre el subministrament a Barcelona és una de les propostes més freqüents des del territori gironí, en una operació que seria relativament senzilla. Segons dades de l'Ateneu, l'Ebre porta a Tortosa 146 vegades més cabal que el Ter a Girona, de manera que si se'n treiessin uns quants metres cúbics, l'Ebre amb prou feines ho notaria i en canvi s'alleujaria molt l'estat del Ter. El problema, però, és que la llei no permet portar aigua de l'Ebre a fora de la seva conca. El Roine seria una altra solució, perquè la reducció en la despesa d'aigua no compensa el creixement demogràfic del país.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Els pantans, al mínim

>Al Ter hi operen 134 centrals hidroelèctriques

>Una altra interconnexió permetrà portar aigua del Ter cap al Maresme per resoldre-hi l'abastament

>Una canonada fins a Palafrugell

>El Consorci Alba-Ter proposa fer avingudes controlades del riu

>La Cambra, pel Roine

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.