| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 23 d'abril de 2021


dissabte, 27 d'octubre de 2007
>

Cinc anys de viacrucis

L'arribada de l'alta velocitat a Catalunya està plena d'incidències i ensurts des de l'any 2002

D, MARÍN C. MORELL. Barcelona Vilafranca

 Foto: J. R. EFE LL.C.

 Foto: J. R. EFE LL.C.

+ A dalt, els aparatosos andamis per reparar el viaducte de Vilaverd, a les comarques tarragonines. A baix, l'esllavissada de terra que va taponar el túnel de la Riba, i un veí del Prat ensenyant les esquerdes produïdes per les obres. Foto: J. R. EFE LL.C.

Les coses van començar a anar malament des del primer dia que les obres van trepitjar terra catalana. S'ho van trobar primer els ciutadans de les terres de Ponent. Hi ha una dada que ho diu tot: la inauguració de l'estació del TAV a Lleida es va haver d'ajornar cinc vegades. A Barcelona, recordem-ho, només se n'ha hagut d'ajornar una, de moment: el del pròxim 21 de desembre, encara no descartada oficialment però en la qual ja ningú no hi creu.

A Lleida, el govern espanyol havia escollit el Día de la Fiesta Nacional, el 12 d'octubre del 2002, per celebrar l'entrada triomfal del TAV a la primera ciutat catalana del seu recorregut. Però no va poder ser. El Ministeri de Foment va fixar llavors el 20 de desembre. Tampoc. La construcció ja estava feta, a la capital de Segrià la futurista cúpula de l'estació del TAV presidia el passeig, però el tren no arribava. Les proves de senyalització i de velocitat del tram Saragossa-Lleida no eren bones.

Finalment, i després de diversos ajornaments més, el ministeri es va veure amb cor de fer un primer viatge promocional Madrid-Lleida el 24 de març del 2003. Va omplir dos trens de periodistes, un a Madrid i un altre a Lleida, i els va posar a circular. Però no van arribar a destinació. La catenària es va trencar en una població anomenada Brihuega, a prop de Guadalajara. Els combois van haver de tornar. La posada en marxa del servei va ser l'octubre del 2003, un any després del previst i a menys velocitat de la que potencialment podia oferir el servei.



UNA SOLA DIMISSIÓ
Però els problemes greus a Lleida se'ls van trobar quan a la línia entre Madrid i Lleida van aparèixer esvorancs sota les vies en diversos punts del recorregut a Aragó. Els esvorancs van crear molta alarma, perquè la línia es trobava a les portes de la inauguració i amb viatges promocionals en marxa. Tota l'oposició reclamava llavors la dimissió del ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, i del seu segon, el secretari d'Infraestructures, Benigno Blanco. Qui va pagar els plats trencats va ser el president del GIF, l'empresa pública predecessora de l'actual Adif. És l'única dimissió que hi ha hagut fins ara pels retards de calendari i els problemes generats per les obres del TAV.

Després de Lleida, el TAV va continuar el seu viacrucis cap a Tarragona. Una de les primeres coses que va fer el govern del PSOE el 2004 en matèria ferroviària va ser canviar de dalt a baix el projecte d'estació del Camp de Tarragona: estava dissenyada com una estació mitjana més quan, segons els nous responsables de Foment, s'havia de preveure la seva futura utilització com a estació de connexió amb una hipotètica línia mediterrània del TAV. Tot i això, l'estació es va fer als afores de la ciutat i es va inaugurar sense tenir totes les connexions viàries a punt, ni estació de taxis ni la línia d'autobusos que havia de connectar-la amb el centre de la ciutat.

I, pel camí, les obres del TAV es van trobar amb diversos ensurts. Un dels més importants va ser una esllavissada de terra que va taponar l'entrada del túnel de la Riba. Aquest túnel i de Montblanc van haver de ser reforçats després de detectar-se deficiències estructurals.

El TAV funciona a Tarragona des del desembre del 2006. Però això no vol dir que encara no s'hi hagin de fer retocs. El pont de Vilaverd es va haver de reparar aquest estiu, reforçant-ne els pilars.

Però ha estat a mesura que s'aproximava a Barcelona i travessava zones més poblades, que les obres del TAV han generat més problemes a la xarxa ferroviària catalana. El pitjor moment de la construcció de la línia del Tren d'Alta Velocitat (TAV) a l'Alt Penedès va ser entre el 2004 i el 2005. Aquell estiu, Renfe es va veure obligada a fer passar els trens que anaven entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona per una sola línia en el tram de l'Alt Penedès. Això va obligar a reduir les freqüències de pas i eliminar combois. El 2 de juliol del 2004, Renfe anunciava que tallaria la línia durant dos dies per poder enderrocar un pont a Vilafranca i, va oferir un servei alternatiu d'autocars. Precisament, aquell mateix mes és va fer pública la consolidació de la plataforma d'usuaris de Renfe de l'Alt Penedès, Txuquis, que criticaven el deteriorament del servei que havien provocat les obres del TAV: falta de combois, poca freqüència de pas, aglomeracions, retards i anul·lacions de combois a última hora. Més endavant han aparegut més queixes. L'any 2006, el Ministeri de Foment acaba cedint i signa un conveni amb Unió de Pagesos per refer totes les destrosses que els operaris de les obres van provocar a les vinyes que hi ha entre Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos. I, al cap d'uns dies una avaria provocada per una màquina excavadora en el tram de Vilafranca deixa la línia tres hores sense trànsit ferroviari. Aquest és un dels exemples d'avaries que s'han repetit en diversos indrets de la comarca al llarg dels últims tres anys i que han tingut conseqüències més o menys molestes per als usuaris.



L'ACCÉS A BARCELONA
Els problemes es van intensificar al Baix Llobregat i al Vallès Occidental. Les voladures de les obres van provocar el 2003 l'esfondrament d'una casa a Castellbisbal. Va resultar ferida una noia que hi vivia. A més, els veïns de la zona van patir vibracions i van denunciar esquerdes.

El següent episodi es va produir al Prat. Un grup de cases situades molt a prop de les vies i de la zona d'obres van aparèixer amb esquerdes de grans dimensions. Barcelona i l'àrea metropolitana encara estava, i està, sota l'efecte del Carmel, i el cas va generar molta alarma entre aquells veïns i també va ratificar l'oposició al traçat del túnel sota l'Eixample que protagonitzen algunes entitats barcelonines. Entre elles, el patronat de la Sagrada Família. Però ha estat la proximitat de les obres al nucli de la xarxa ferroviària catalana, que és l'estació de Sants, el que ha portat més maldecaps al Ministeri de Foment. Abans de l'incident de la setmana passada, n'hi ha hagut d'altres que han fet interrompre una o vàries línies de Rodalies. Cap, però, havia fet interrompre els serveis més d'un dia sencer.

La nota més negativa de tot plegat són els treballadors que s'hi han deixat la vida. Han mort fins ara dotze persones a Catalunya mentre treballaven en les obres del TAV. I dues més en altres tasques relacionades. L'últim, un treballador que treballava en el desmuntatge d'una torre elèctrica a Girona.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Hereu no sap per quins motius no s'ha adjudicat encara l'obra

>L'Ajuntament de Barcelona demana a Zapatero que s'oblidi del 21 de desembre

>Els canvis de Trànsit al carril bus eviten el col·lapse i es mantindran tota la setmana vinent

>ERC i ICV-EUiA pacten una resolució pròpia per demanar la «destitució» d'Álvarez

>Un esvoranc en una andana de Bellvitge fa aturar l'excavació del túnel del TAV

>El túnel pel centre de Barcelona, aturat

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.