dimarts, 23 d'octubre de 2007
> Els estudiants estrangers de la UPF no podran demanar les classes en castellà
La Pompeu Fabra posa en marxa un pla que consagra el multilingüisme i protegeix la llengua catalana
MARCEL BARRERA.
Barcelona
Prohibit canviar de llengua. La típica imatge d'un estudiant estranger alçant la mà per demanar al professor que faci la classe en castellà podria haver passat a la història. Almenys a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha posat en marxa en aquest inici de curs el pla d'acció pel multilingüisme. Segons aquest pla, i d'acord amb un nou concepte de seguretat lingüística, la llengua de la classe s'anunciarà durant la matriculació dels alumnes, i aquesta decisió «no es pot modificar ni es pot canviar sota cap concepte, ni pot ser objecte de negociació entre els estudiants i el professor d'una assignatura». Per la vicerectora de promoció lingüística de la UPF, Carme Pérez, es tracta de posar unes «regles del joc clares» i afavorir la transparència.
+ El rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, en una imatge d'arxiu. Foto: GABRIEL MASSANA
|
La UPF, molt criticada des del seu naixement, l'any 1990, per la seva laxitud amb el català, s'ha posat les piles, i sense renunciar a la internacionalització ni al multilingüisme, tot el contrari; ha elaborat un protocol per evitar conflictes a les aules i definir unes regles del joc. A partir d'ara, si una classe s'anuncia que es farà en català, això anirà a missa. Segons el pla, del qual s'ha informat tots els professors, «cada centre o departament ha de fer pública la llengua o llengües en què s'impartiran totes les assignatures, teòriques i pràctiques, sense excepció, i aquesta llengua serà la que, per seguretat jurídica dels estudiants, caldrà mantenir durant tot el curs, independentment de qualsevol circumstància, com ara un eventual canvi de professor o l'eventual presència d'estudiants que poguessin desconèixer o conèixer insuficientment la llengua en què s'imparteix la classe o activitat».
DECIDEIX EL DEPARTAMENT
El pla, que es pot consultar a l'adreça www.upf.edu/llengues/pam, també té en compte altres situacions, com per exemple l'assignatura que encara no disposi de cap professor assignat per impartir la matèria. En aquest cas «serà el departament o centre qui decidirà en nom del professor en quina llengua s'imparteix la docència, i el professor que la faci finalment haurà d'acatar i complir aquesta decisió», segons consta en el document. La iniciativa de la UPF va ser molt comentada en unes recents jornades sobre multilingüisme. De fet, el punt estel·lar de la trobada va ser el nou concepte de «seguretat lingüística», que el pla considera «essencial» i ha estat encunyat per Albert Servitje, de la UPF. A partir d'ara, si un alumne estranger demana a un professor que deixi d'usar el català a classe, es podrà invocar el principi de seguretat lingüística, sempre que s'hagi anunciat que la classe es farà en català. No hi haurà excusa per canviar de llengua, com passa ara habitualment. Més enllà de blindar les classes que es facin en català –en el document es demana respecte pels usos lingüístics i que «la internacionalització no es faci sempre en detriment de la presència del català a les aules»–, també s'aposta pel multilingüisme, i parla d'«assegurar la presència i la interacció del català, el castellà i l'anglès en les diverses situacions comunicatives que es produeixen a les aules». Per això, el pla també parla de «facilitar la presència d'estudiants i de professors estrangers» i de «permetre i possibilitar un cert grau d'internacionalització a casa». Tots els estudiants i professors han de tenir coneixements actius –amb capacitat de comprensió i expressió– d'almenys una de les tres llengües i com a mínim coneixements passius –capacitat de comprensió– de les altres dues llengües.
|
)
