| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 d'agost de 2022


diumenge, 21 d'octubre de 2007
>

Els salvadors i la cara fosca de la catàstrofe. Una inundació històrica




Un pagès del Temple, Salvador Videllet, Blanquet, és l'heroi de la riuada del 1907 més conegut per la majoria de la gent. A Tortosa fins i tot hi ha una escultura que recorda la seua gesta, als jardins de l'auditori, per haver salvat unes 200 famílies. Altres noms coneguts són el de Joan Miró i el d'Andreu Solé, Saboguilla, un mariner veterà que amb una muleta va ser capaç de pujar riu amunt, quan l'Ebre baixava més fort, per socórrer la gent del raval de Jesús, que demanaven auxili amb una bandera negra al convent dels jesuïtes. A més, pescadors i mariners de Vinaròs, Benicarló i Tarragona també van participar en els equips de salvament, portant les seues embarcacions en tren fins on van poder, ja que la riuada també havia negat les vies. Amb tot, la història oficial només va centrar-se en l'heroisme, tot i que ara comencen a saber-se alguns detalls més foscos. El director de l'arxiu explica que durant la catàstrofe hi va haver pillatge i també algun salvament a canvi de diners. La picaresca també es va institucionalitzar, i la neteja i reconstrucció va ser més costosa perquè durant els dies posteriors a la riuada la societat que gestionava el pont de la Cinta no va alliberar els peatges. A més, a Ferreries van tardar més d'un mes a netejar el metre de fang i llot pestilent, excepte a la ruta del tramvia, i la gent va haver de pagar per desplaçar-se.
El cabal va començar a baixar el 23 d'octubre al vespre, però l'Ebre no va tornar al seu llit natural fins tres dies després. El punt màxim de la riuada va assolir a Tortosa un pam menys que la gran avinguda del 8 d'octubre de 1787, coneguda com La Grossa. El director de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, Albert Curto, recorda que el 1907 i durant molt de temps va dir-se que pel riu van arribar a baixar uns 23.000 metres cúbics per segon, però que més recentment els experts van determinar que aquesta quantitat era una exageració, i que el registre més creïble era el de 12.000 metres cúbics per segon. Una altra dada que amb el temps s'ha anat concretant és la del nombre de morts, que els historiadors han establert en 29 víctimes mortals. Segons el cronista de l'època Ramon Vergés Paulí, a Tortosa van morir un pagès conegut com a Garradures i els seus dos fills, ja que la crescuda del riu va ensorrar la casa que tenien a l'hort de la Punta, passat l'actual parc municipal. De fet, el parc va quedar inundat, i la premsa explica que semblava «un estany» durant la riuada, però que va transformar-se en un barranc quan van retirar-se les aigües. De fet, els cronistes es fixaven més en les anècdotes que en altres aspectes, com les víctimes o les pèrdues econòmiques durant la riuada. Tot i així, es coneixen les pèrdues valorades a Móra d'Ebre (500.000 pessetes), Riba-roja d'Ebre (233.000) i Flix (182.000).

 NOTÍCIES RELACIONADES

>L'Ebre commemora la gran riuada

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.