| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 d'agost de 2022


diumenge, 21 d'octubre de 2007
>

L'Ebre commemora la gran riuada

Tortosa i altres poblacions com Móra d'Ebre i Flix organitzen activitats per recordar els efectes i els herois de les inundacions del 1907

GUSTAU MORENO. Tortosa

 Foto: G.M.

 Foto: G.M.

+ A dalt, el carrer de la Rosa inundat, la imatge més coneguda de la riuada. A baix, dos senyals del riu a Flix i Tortosa. Foto: G.M.

Una gran avinguda del riu va sorprendre les Terres de l'Ebre ara fa 100 anys, durant els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 1907. Els fets de la riuada van esgarrifar la societat de l'època i van marcar durant dècades la memòria col·lectiva dels ebrencs. Amb motiu del centenari, algunes de les poblacions més afectades, com Tortosa, Móra d'Ebre i Flix, han organitzat una sèrie d'actes commemoratius per recordar els nombrosos danys, les víctimes mortals i també els herois coneguts i anònims que van participar en les tasques de salvament. Els actes organitzats a Tortosa van començar ahir amb una visita guiada pels indrets inundats per la riuada de 1907. La mateixa visita guiada es repetirà el 27 d'octubre, i el 16 de novembre el director de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, Albert Curto, pronunciarà la conferència La riuada de 1907 a la sala d'actes de la biblioteca Marcel·lí Domingo. De fet, l'arxiu històric també prepara una exposició sobre el centenari de la riuada, que es podrà veure a la sala d'actes dels Reials Col·legis del 30 de novembre fins al 31 de gener.

Després d'uns dies d'intenses pluges, les primeres notícies de la importància de la riuada, per la crescuda i desbordament dels rius Segre i Cinca, van arribar a Tortosa a les cinc de la tarda del 21 d'octubre. L'alcaldia havia rebut un telegrama d'alarma des de Móra d'Ebre. Segons explica Curto, hi havia una xarxa d'avisos al tram inferior de l'Ebre que funcionava des del 1888, amb estacions de mesura a Mequinensa, Móra i Tortosa. El riu va començar a saltar pel carrer de la Barana, a l'actual avinguda Felip Pedrell, però el cronista Ramon Vergés Paulí va escriure que ho feia «a poc a poquet, com si no portés malícia». Una onada darrere de l'altra, l'aigua anava pujant i la gentada, cridant, anava reculant. Al principi, la crescuda semblava tan inofensiva que els xiquets es banyaven els peus. Entre les nou i les deu de la nit, l'Ajuntament va emetre un ban i el pregoner, després dels tocs de trompeta, va informar que a Móra el riu ja havia assolit els 9 metres d'altura, i que continuava creixent un pam cada hora. L'activitat als carrers va fer-se frenètica, l'aspecte de la ciutat va canviar radicalment i tothom pressentia una catàstrofe. Els veïns amb magatzems i els comerciants de les zones més properes a l'Ebre pujaven el gènere als pisos superiors de les cases, i no van dormir en tota la nit. Després van començar a sentir-se els primers crits d'auxili, mentre per l'antic pont de la Cinta i pels portals entraven raberes de bestiar, que van tancar als corrals de les cases del castell i a les costes de Santa Clara, a la zona alta de la ciutat. Durant les tres nits que va durar la inundació, a la remor espantosa de l'Ebre crescut va sumar-se el soroll d'algun aiguat, els crits, el so de xiulets i corns, així com els batalls de les campanes i el soroll dels murs trencant-se o de les portes de les cases cedint per la força del corrent. També se sentien trets d'escopeta als barris de Ferreries i Remolins, ja que aquesta també era una forma de demanar auxili. A més, el salvament de les persones aïllades a les teulades de les cases, o fins i tot als arbres més alts dels horts, es feia a les fosques i amb fanals, ja que Tortosa va quedar-se sense llum. L'aigua havia obstruït les canonades i també les màquines de la fàbrica de gas del Rastre.

D'altra banda, les pluges no cessaven i també van baixar els barrancs. Amb tot, no bufava llevant i el mar va poder engolir tota l'aigua que rebia, cosa que va evitar que la riuada fos encara pitjor. Molts veïns van abandonar les cases, sobretot als carrers del Pont, Sant Roc i a la plaça del Bisbe Aznar. Pel marge dret, el riu arribava fins al carrer Major de Roquetes, mentre que pel marge esquerre ho feia més amunt de l'església de Sant Blai, a l'entrada del carrer del Garrofer. Al centre de la ciutat, l'Ebre pujava pel carrer de la Rosa, apropant-se a la plaça de la Cinta. Molts edificis van quedar inundats, com l'església del Roser, que en aquella època encara era a l'altra banda del riu, i on l'aigua va assolir els cinc metres. L'Ebre també va entrar dins del mercat, i els venedors van haver de traslladar les parades a les zones més altes del carrer Sant Blai i al carrer de l'Estació, l'actual carrer Cervantes. El claustre de la seu va acollir molts refugiats, i Vergés Paulí explica que van haver de passar una barca per dins de la catedral per atendre una falsa alarma a Remolins, ja que pel carrer Croera el riu baixava amb tanta fúria que el llagut no podia avançar, ni amb rems ni amb cordes. Durant tota la riuada, a l'altar major de la catedral s'exposava la relíquia de la Verge de la Cinta, i es feien prerrogatives públiques per demanar «la protecció del cel».



LA PRIMERA MEDIÀTICA
Molts dels detalls i les anècdotes de la riuada del 1907 han arribat als nostres dies per les ressenyes de cronistes com Vergés Paulí, però també gràcies a la premsa diària. El director de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre remarca que va ser la primera gran riuada mediàtica, ja que durant l'anterior crescuda de l'Ebre, que també va afectar Tortosa en unes dates semblants (entre els dies 20 i 22 d'octubre de 1866), la premsa local encara era molt incipient. Per preparar les diferents conferències i l'exposició que es podrà veure a l'Arxiu, Curto ha aprofitat les informacions de diversos diaris de l'època, com el Diario de Tortosa, El Correo Ibérico, Los Debates o El Liberal. Amb tot, potser un dels seguiments informatius més complets va ser el que va realitzar el periòdic La Veu de la Comarca, que dies després va editar un suplement especial sobre la catàstrofe. «És molt difícil fer un relat coherent a partir de tantes fonts disperses», diu Curto, que també lamenta que quedin tan pocs testimonis gràfics de la riuada, tot i que al 1907 la fotografia ja estava prou desenvolupada. La imatge més famosa de la riuada a Tortosa és la que mostra el carrer de la Rosa com si fos un carrer de Venècia, amb l'aigua de paret a paret i embarcacions en lloc de carruatges. La fotografia va ser presa per Ramon Borrell, que també va documentar gràficament altres riuades, com la de l'octubre de 1937, en plena Guerra Civil. Curto dubta si una altra imatge presa per Borrell a l'horta inundada del raval de Jesús és de la riuada 1907 o de la de30 anys després, tot i que la fotografia es podria incloure en l'exposició.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Els salvadors i la cara fosca de la catàstrofe. Una inundació històrica

>Móra d'Ebre marcarà les riuades a la plaça de Baix i Flix prepara més actes per a l'Any de la Freixa

>El franquisme va esborrar l'agraïment tortosí a Reus

>Tortosa, Móra d'Ebre i Flix recorden els efectes de les inundacions del 1907

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.