| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 11 de desembre de 2019


dijous, 18 d'octubre de 2007
>

Xicu Masó porta a escena per primer cop l'univers irònic i nostàlgic del novel·lista Jesús Moncada



JORDI BORDES. Barcelona

+ Detall de Mequinensa. Foto: JESÚS MONCADA

El director Xicu Masó veu en l'escriptura de Jesús Moncada «el millor Josep Pla». El mèrit d'aquest autor, per Masó, és aconseguir transcendir a la universalitat a partir de l'escriptura de fets locals i quotidians. L'espectacle L'aigua, que és una producció del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), s'estrena avui a L'Alegria i, més endavant, es podrà veure dins del festival Temporada Alta i, durant cinc setmanes, a la sala Muntaner de Barcelona.

Aquest és el primer cop que es versiona Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005), un autor que va trigar molt a publicar però que va acabar sent una referència d'una literatura de fina ironia amb un transfons d'agra nostàlgia. El debut teatral de Moncada no estranya gens al director: «Tampoc ningú ha pensat a fer res de Monzó, que és més mediàtic.»

Xicu Masó recomana Camí de Sirga per a cinèfils valents. Ell, per ara, ha provat de fer una dramatúrgia a partir dels contes publicats en reculls com ara Històries de la mà esquerra i El cafè de la granota. Masó ha demanat la col·laboració d'Albert Roig per poder reconstruir el català oriental, típic de les Terres de l'Ebre. La proposta del director és, fidel als contes de Moncada, barrejar el català occidental amb l'oriental utilitzant personatges de la Mequinensa històrica i de vinguts de la capital catalana. L'atmosfera que s'ha de respirar a L'aigua és semblant al que Masó ha construït en muntatges que s'inspiren en els pubs irlandesos. Moncada combrega amb la tradició oral que també recull Connor McPherson. Masó ha imprès a l'escena l'aire irònic del lector «que llegeix per primer cop Moncada»: la construcció de la presa de Mequinensa hi apareix, només, «com a paisatge de fons». Jesús Moncada és un autor venerat entre els seus veïns de l'antiga Mequinensa» perquè ha deixat escrita la memòria del poble: els contes expliquen allò que ja s'ha perdut». Aquest extrem aporta a la seva escriptura una forta dosi de suggeriment, segons el director.



DESCOBRIMENT FORTUÏT


Masó reconeix que no havia llegit prou l'autor de Mequinensa i que el va descobrir a partir d'una proposta dramatúrgica d'antigues alumnes seves. Ara les actrius Maria Ibars, Annabel Castan i Idoia de Eguía Luna (que hi intervé com a ajudant de direcció) participen en aquest projecte, més ambiciós, en el repartiment del qual també figuren Joan Angera, Miquel Górriz i Eduard Muntada. De fet, Masó reconeix que no és un gran lector però que, de tant en tant, s'apassiona per alguns escriptors fins al punt de llegir-s'ho tot. És el cas de Moncada però també de Tabucchi. Mequinensa apassiona també Masó com a gironí. La seva obra és l'oportunitat per presentar uns personatges de la Catalunya rural «que no cauen en els estereotips», que sovint condemnen els directors barcelonins. El català de la Franja, a més, recorda la singularitat del poble gal d'Astèrix en l'època romana.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.