| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 7 de febrer de 2023


dilluns, 15 d'octubre de 2007
>

Les actuacions urbanístiques incorrectes agreugen l'erosió de les platges gironines

Els experts recomanen fer estudis previs rigorosos per tal que no passin casos com el del passeig marítim de Blanes

JORDI COLOMER.
El descalçament d'un tram de 15 metres del passeig de s'Abanell de Blanes ha tornat a obrir el debat i les pors al voltant de la problemàtica de l'erosió de les platges d'algunes comarques gironines, que pràcticament cada hivern tenen un ensurt quan hi ha temporal. Les platges de Blanes, Lloret i Sant Antoni de Calonge són segurament les més afectades, però els seus casos presenten unes característiques diferents, encara que amb un punt en comú: una de les causes és la mà de l'home. Els experts coincideixen a apuntar que quan hi ha problemes és perquè no s'han tingut en compte tots els factors, i assenyalen que sempre és molt millor fer un estudi per minimitzar els riscos. També deixen clar que no és un problema únicament nostre, sinó que passa arreu del món.




+ Lloret de Mar: Fotos generals de la plaja gran

Els corrents marins tenen una importància cabdal en la formació de les platges, però aquesta dinàmica ve modificada pels temporals, que s'emporten la sorra d'una banda a una altra. «Les platges van i vénen», afirma Daniel Martín Sintes, director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que explica que «quan hi ha una cosa que trenca l'equilibri, com un port, un passeig o una escullera», després «la sorra no torna».

Sintes explica que el problema de Blanes és el passeig marítim, ja que es va guanyar terreny al mar, la sorra no és l'original i l'anterior platja ocupava el que ara és el passeig. El desequilibri hídric a la Tordera, amb menys aigua a la desembocadura i una menor sedimentació també és una causa de la menor protecció de la platja respecte dels temporals de llevant. José Jiménez, investigador del laboratori d'enginyeria marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya, va dirigir un estudi en què proposava algunes opcions pel cas de Blanes. Una era recular, és a dir, tornar a la platja original; una altra opció eren els esculls artificials de protecció, molt costosa i que podia desplaçar el problema a una altra zona.

A Lloret tampoc no és excepcional que per culpa d'un temporal les onades arribin fins al mateix passeig marítim. Que l'aigua entri fins aquella zona evidencia que el passeig segurament no és el lloc on hauria d'estar. Tot i així, l'afectació del cas de Lloret no té punt de comparació, pel que fa a magnitud, amb el de Blanes.

El cas de Sant Antoni de Calonge és diferent. Martín atribueix la desaparició de la sorra a la construcció de les esculleres paral·leles que es van fer precisament per guanyar platja. Aquesta modificació ha canviat la dinàmica de les onades, i podria ser la causa per la qual adesiara el mar s'emporta bona part de la sorra.

Aquestes erosions de les platges no són un fenomen únicament nostre, sinó que són presents en tot l'àmbit mundial, ja que estan causades per les construccions com ara els ports, els passejos i les esculleres, i també per canvis en la climatologia. Els experts aconsellen que abans de fer una actuació es dugui a terme un estudi rigorós, i que es cerqui l'equilibri entre l'afectació de l'obra i el benefici de fer-la.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>A Blanes, pendents de Madrid

>Efectes biològics

>Els desgavells urbanístics al litoral agreugen l'erosió de les platges gironines

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.