| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 17 de novembre de 2019


divendres, 5 d'octubre de 2007
>

Dels símptomes a les evidències

Els símptomes que el Baix Empordà anava pel camí de convertir-se en una comarca totalment desgavellada ja són evidents i el futur projecte de variant de la Bisbal d'Empordà va en aquesta línia d'una manera clara i contundent

opinió
| antoni martí gich. Documentalista




+ Mentre es debat per on ha de passar la variant de la Bisbal d'Empordà, s'ha habilitat una minivariant pel sud que va en direcció Cruïlles. Foto: JOAN TRILLAS.

Si tinguéssim només una mica de memòria històrica i ens remuntéssim als anys noranta, recordaríem quins eren els plantejaments de l'administració en el tema de les carreteres a les nostres comarques i, més concretament, en els accessos i excessos a la Costa Brava. El model continuava sent desenvolupista, és a dir, com que cada vegada hi ha més cotxes que volen anar a la mateixa hora al mateix lloc, cal fer més carreteres, així de simple.

Al mateix temps també, altres col·lectius i personalitats ja feia temps que intentaven explicar que el model actual (el d'abans i el d'ara) no feia més que apropar-se cada vegada més a un carreró sense sortida. I tot això passava i passa en un país petit i densament poblat, amb l'afegitó de les grans estopades turístiques de l'estiu, en què la població augmentava i augmenta entre un 100 i un 300%, poca broma!

En aquells moments, ara fa més d'una dotzena d'anys, ja es veia a venir que en cap cas aquell model territorial i de mobilitat aportava solucions raonables a la massificació estiuenca del nostre litoral i que, a més a més, anava hipotecant el territori en els trams intermedis entre el punt de sortida i el punt d'arribada.

Una de les raons d'aquesta mirada esbiaixada sobre el futur del nostre país era i és la nul·la previsió sobre una política de mobilitat, prioritzant els transports públics, amb perspectiva i ambició de futur.

En el país hi ha hagut canvis polítics, però curiosament no hi ha hagut cap moviment estratègic per tal de reconduir un model que, en els països en els quals sovint ens emmirallem, ja fa temps que hi treballen i amb resultats positius.

Els arguments que en els darrers dies ens donen «els gurus» de la política i del turisme no fan més que evidenciar la manca total d'idees, ni que siguin petites dosis de sentit comú, de com hem de gestionar aquest petit tros de territori anomenat Empordà.

«Els gurus» de la política només es plantegen i preveuen grans infraestructures, i malgrat que reconeixen que «estan trossejant el país», consideren que ara és necessari, sic. Quines galtes! Això sí, en campanyes electorals ni que sigui en el darrer apartat del seu programa i amb lletra menuda ens parlen dels transports públics.

I «els gurus» del turisme ens parlen del futur idíl·lic que ens espera, amb 10 milions de turistes que vindran a l'aeroport de Vilobí en un any!, dels quals un terç serà per a la nostra comarca, és clar!

La fórmula és perfecta, vols de baix cost per a paisatges de baix cost, fins i tot a Girona es va fer un seminari internacional, el mes de març passat.

Amb aquestes previsions, els símptomes que ja s'apuntaven als anys noranta, que el Baix Empordà anava pel camí de convertir-se en un Baix Llobregat més, avui ja són evidents, i la primera gran mostra és Mont-ras i tot el que es cou al seu voltant.

En un principi, teníem suburbis urbans, després en vam tenir de rurals, ara ja en tenim també d'industrials i ja en comencem a tenir de turístics.

Tenim una comarca totalment desgavellada, un paisatge suburbial en tota la seva extensió, és lamentable, però és així.

I tot això ve a constatar que el futur projecte de variant de la Bisbal i pobles veïns va en aquesta línia d'una manera clara i contundent.

Aquest arc de 8 o 10 quilòmetres que ens volen imposar (i que només un 20% trepitja terme municipal bisbalenc) té totes les característiques per continuar massificant el litoral al preu que sigui, i el més preocupant és que la gent de la zona ja ha perdut tot l'interès (o almenys a mi m'ho sembla) per debatre, amb una mica de sentit comú, quin futur vol per al seu entorn, i que consti que només em refereixo a l'entorn humà, a la qualitat de vida, al comerç, a la cultura...

No vull perdre ni una ratlla per parlar dels nius d'abellerols, ni de cap planta endèmica, per justificar una o altra opció, com sovint fan els defensors o detractors del nord o del sud.

L'honorable conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ens ha llençat un repte, diu: «És l'hora d'escoltar el territori, d'escoltar i d'atendre els arguments, és l'hora de participar en la informació pública, és l'hora de la veritat. L'Empordà s'hi juga molt i és la veu de la terra el que tots esperem».

Si no responem amb un mínim de dignitat a aquest repte, pensaré que ja hem perdut gas. Sovint crec que som un país esbravat, tampoc em valdria el que «jo no tinc temps per dedicar-hi», i aquí ho remataria amb una excel·lent reflexió d'una de les plomes més exquisides d'aquest país, Antoni Puigverd, quan diu: «No és veritat que avui dia no tinguem temps per a res; de temps n'hi ha de sobres, el que no hi ha és calma, tranquil·litat; ens sobra neguit, hem perdut la capacitat d'esperar, potser per això se'ns ha fos tota esperança».

Potser és això el que vol el sistema, que no tinguem esperança, o no?



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.