dijous, 4 d'octubre de 2007
> Una pel·lícula amb segell tarragoní
CARINA FILELLA.
Tarragona
Antoni Ribas va començar a rodar les primeres escenes de Terra de canons l'any 1993 a Tarragona, i és en aquesta ciutat on es va estrenar, sis anys després, el 9 de setembre de 1999, a l'auditori del Camp de Mart. El director va voler que l'estrena fos hollywoodiana, pomposa: els actors protagonistes –entre els quals, Lorenzo Quinn i Cristina Pineda– van fer un recorregut pels carrers principals de Tarragona a cavall d'una dotzena de cotxes de luxe (Rolls Royce, Jaguard...) que buscaven l'aplaudiment dels vianants. Després d'un sopar de tot l'equip al restaurant El Faristol d'Altafulla, la comitiva de cotxes va arribar fins al Camp de Mart, on abans de la projecció uns artificiers van llançar onze canonades, en al·lusió al títol del film: una de les anècdotes de la nit va ser que una de les canonades van ser mortals per a un colom, que va caure mort als peus del públic. La pel·lícula va veure la llum després d'aquests sis anys de rodatge i d'angúnies que van portar Antoni Ribas a acampar durant deu mesos al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya (entre l'abril de 1994 i el gener de 1995) per reclamar una subvenció de l'administració autonòmica. Finalment, el cost de producció de Terra de canons va ser de 530 milions de pessetes, dels quals aproximadament onze milions van ser aportats per l'Ajuntament de Tarragona. De fet, bona part del film es va rodar a la ciutat, en espais com la catedral, la Casa Castellarnau, la casa del joier Joan Blàzquez i a diversos carrers de Tarragona, a més del castell monestir d'Escornalbou. La resta es va rodar a Banyoles, Barcelona i Tolosa. Terra de canons duu un altre segell tarragoní: hi van prendre part més de 4.000 extres del Camp de Tarragona, a més de la intervenció dels reusencs Jaume Renyé i Jessica Jordà.
|
