El filòsof Ferran Lobo Serra, professor d'estètica a l'Escola d'Arquitectura de la Politècnica de Barcelona, va morir el 30 de setembre a l'edat de 65 anys.

Nascut a Girona el 17 de novembre del 1941, Ferran Lobo era biòleg de formació. Acabats els estudis, va aconseguir una feina d'investigador marí i va navegar per aigües de tot el món. Però a mesura que avançava en l'estudi de la biologia també començava a interessar-se per una disciplina que l'acabaria fascinant: la filosofia. Després dels seus viatges arreu del món, va començar una altra aventura a la Facultat de Filosofia de Zorroaga, a Sant Sebastià, on les seves classes de fonaments biològics de la personalitat es convertien sovint en discussions metafísiques de primera magnitud. Lector de Heidegger i Nietzche, va estudiar en profunditat l'obra de Kant, de la qual va fer una tesi mai publicada. Més endavant es va incorporar a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Barcelona, on feia classes d'estètica.

Ferran Lobo va mantenir també una bona relació amb la literatura. Ell mateix escrivia poemes, que no va arribar a publicar mai, i era amic del poeta gironí Narcís Comadira. Precisament Comadira li va dedicar un poema el començament del qual reflecteix els àmbits del coneixement que més van interessar a Lobo: «A tu, Ferran, que pesques lluços al Sud / de l'Àfrica i en la quietud, / segur que tòpica, del mar, destries / de la xarxa de les filosofies / el fil més fort, i que, entre lluç i lluç, / repasses cada nus / del pensament, / deixa'm escriure't, un moment / que tinc, una carta, set anys / i mesos després d'aquella que nevava.»

La cerimònia de comiat es va celebrar ahir, dia 2 d'octubre, a les 12 del migdia, al Tanatori Ronda de Dalt de Barcelona.