| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 5 d'octubre de 2022


dissabte, 29 de setembre de 2007
>

El fantasma d'Ingmar Bergman plana al final del festival de Sant Sebastià

L'actriu Liv Ullmann va recollir ahir el premi Donostia

IMMA MERINO. Sant Sebastià
Liv Ullmann, que va rodar deu pel·lícules amb Ingmar Bergman i va dirigir dos films amb guions del mestre suec, va protagonitzar ahir el festival de Sant Sebastià, on va recollir el premi Donostia a la seva carrera. A més, el fantasma de Bergman es va fer present amb Daisy Diamond, film a concurs de Simon Staho, que és un homenatge explícit a Persona.


+ Liv Ullmam, durant la roda de premsa d'ahir a Sant Sebastià. Foto: JAVIER ECHEZARRETA EFE

«Recentment han mort dos grans cineastes, Bergman i Antonioni, que van prendre l'elecció de treballar amb la veritat. I vull pensar que, amb la seva actitud i la seva obra, ens han pogut influir més que tants de polítics, militars i gent poderosa que menteixen per defensar uns interessos», va afirmar Liv Ullmann. Rebuda amb una llarga ovació pels periodistes, l'actriu i directora va respondre generosament a les preguntes, en la seva majoria a propòsit de Bergman. «No t'exigia, sinó que era capaç de fer que t'hi entreguessis durant el rodatge. És una persona molt important en la meva vida. A més de treballar-hi, vaig tenir un fill, amb ell, i hem mantingut una amistat durant 40 anys. Crec que jo també vaig ser important per a ell. Si no hagués treballat en els seus films, aquests serien igual de bons, però diferents», va comentar Ullmann, que va reconèixer que la seva participació en el cinema bergmanià n'ha creat una imatge de persona seriosa, tot i que també voldria fer comèdies i se sent predisposada a riure. «Ahir vaig veure Un funeral de muerte, que em va fer riure molt», va explicar per contradir aquesta seva imatge seriosa i també la dicotomia entre cinema compromès i d'entreteniment. Tampoc no va voler sentenciar la mort del cine d'autor per la desaparició de Bergman i Antonioni: «També vaig veure ahir un film de John Sayles, que escriu, dirigeix i munta els seus films, on reflecteix la seva visió del món. No és, doncs, un autor?»

La influència de Bergman es va fer poderosament visible amb Daisy Diamond, de Simon Staho, jove director que parteix de Persona (una de les pel·lícules mítiques del director suec, precisament protagonitzada per Ullmann) per mostrar una actriu en atur abocada a un procés de degradació. El problema del film és que Bergman era humanament cruel, mentre que el seu presumpte deixeble humilia inhumanament el seu personatge.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Cronenberg i Wang, favorits

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.